viernes, 28 de marzo de 2014

Cap a un món federal: volem ser-hi?

Avui a Mataró haig de parlar sobre "Què és el federalisme". El que diré estarà inicialment basat en aquestes notes:
El federalisme no és una recepta tancada, ni unes taules de la llei, sinó una tradició i un punt de referència per a grans democràcies com la Unió Europea, Canadà, Alemanya, Estats Units, la Índia, Austràlia i molts altres països. A Catalunya i Espanya està relacionada amb els esforços de sectors progressistes i il·lustrats des del segle XIX per articular la diversitat d'Espanya de forma pacífica i democràtica. Avui el federalisme és la millor opció per a la humanitat, per a Europa, per a Espanya, per a Catalunya i per a l'esquerra catalana.
Per a la humanitat, perquè els mercats són globals i s'han de governar a una escala equivalent mitjançant nous instruments de governança global democràtica. Els grans reptes de la humanitat (com el canvi climàtic, la pobresa global o la inestabilitat financera) són globals, i l'estat-nació ha quedat petit per a fer-los front. Els estats-nació estan en declivi, només grans agregats que reconeguin la seva diversitat seran rellevants en el futur de la humanitat.
Per a Europa, perquè la Unió Europea, i especialment la unitat política de la zona euro estan a mig fer. La situació actual és insostenible. O avancem cap a una major unió, o anem cap enrera desfent la unió monetària. Crec que és millor anar cap endavant, no per raons monetàries, sinó per fer realitat el somni d'una Europa unida que deixi enrera els dimonis que el nacionalisme va produir en el segle XX. Els 28 estats d'Europa són massa petits per ser rellevants a nivell global, incloent Alemanya. En canvi, Europa té els recursos i la capacitat per ser rellevant i per liderar la solució als reptes globals plantejats. A tota Europa se solapen les nacionalitats i les identitats: és impossible retallar Europa a trossets i que tothom estigui content, perquè les nacionalitats es barregen en tots els carrers, fins i tot dintre de cada individu. És mentida com diu Artur Mas que el destí de les velles nacions d'Europa sigui esdevenir un Estat: el destí de les velles nacions d'Europa és unir-se i barrejar-se en un Estat federal europeu sense fronteres. L'alternativa realista a un federalisme democràtic a Europa no és una Europa on es divideixin els seus estats-membre, sinó federalisme tecnocràtic.
Per a Espanya, perquè Espanya és diversa, i en democràcia només es pot organitzar reconeixent aquesta diversitat, molt fonamentalment el seu multi-lingüisme. Espanya té molts aspectes d'un Estat federal, però no té cultura federal, i falta perfeccionar elements fonamentals dels millors estats federals: govern compartit, competències clares i no vulnerables aribtràriament, reconiexement del multi-lingüisme a tot l'Estat. Però avançar cap a un estat que perfeccioni els seus elements federals és factible, i es pot fer sense traumes i divisions. La descentralització, la democràcia que hem aconseguit junts catalans i espanyols, i la presència a Europa han donat els 30 anys de més pau i prosperitat i llibertat i reconeixement de la seva personalitat a Catalunya en tota la seva història. Aquest és el camí a seguir i a millorar, no el camí del qual ens hem de penedir.
Per a Catalunya, perquè Catalunya també és diversa, i si trenqués amb Espanya estaria en una situació molt difícil per reconèixer la seva pròpia diversitat, que es basa precisament en el fet que la cultura espanyola també està present a Catalunya. Hi ha independentistes que creuen que Catalunya és diversa perquè hi ha la Vall d'Aran i que tota sola podria competir amb les grans nacions del món. Alguns d'ells és perquè han passat de l'Eixample a Minessotta sense passar per Cornellà o per Brussel·les. La majoria de catalans tenim llaços culturals, de parentiu i comercials amb la resta dels espanyols, i per tant tenim problemes comuns que només resoldrem conjuntament (i cada vegada més, amb tots els europeus). El candidat d'ERC va dir que era anti-natural tenir diverses identitats; el que és anti-natural és desconèixer un país que dius que t'estimes tant. El desgast, les incerteses i els costos de transició que suposen la lluita per ser l'estat 29 o 30 de la Unió Europea, ens fan perdre unes energies precioses que podríem esmerçar millor treballant per liderar el sud d'Europa i afegir-nos als sectors europeus (incloent molts espanyols) que lluiten per una Europa més unida sense fronteres.
Per a l'esquerra catalana, perquè el sobiranisme i l'independentisme ens estan dividint i estan afeblint a l'esquerra. Des del punt de vista individual i col·lectiu, gastar temps i energies lluitant per ser l'estat 29 o 30 d'Europa ens impedeix gastar energies a lluitar pels drets socials. A Madrid l'esquerra està més mobilitzada per aquests drets que aquí i estan aconseguint més èxits, com la retirada de la privatització de la sanitat. Mentre aquí sectors de l'esquerra fan l'onada al procés sobiranista, Boi Ruiz i Irene Rigau segueixen amb les seves polítiques de privatització sanitària i segregació educativa. A més, cap dels problemes d'injustícies socials de la societat catalana se solucionen amb la independència, sinó amb una Europa més unida sense fronteres i amb una majoria d'esquerres que la lideri. Els grans problemes de la societat no tenen solució en un sol país.
Finalment, el rol dels federalistes catalans ha de ser el de construir el federalisme del segle XXI, amb col·laboració amb els federalistes de tot el món: hi ha molts més federalistes al món que independentistes catalans, fins i tot després dels molts recursos que el govern de la Generalitat es gasta buscant-los. La majoria d'experts i autoritats internacionals que s'estimen a Catalunya s'han pronunciat per una solució federal. I crec francament que aquesta solució, els detalls de la qual s'han de perfilar en una gran pacte polític a través del procés democràtic, és la desitjada per la immensa majoria de catalans i espanyols.

5 comentarios:

  1. Increïble! Quan va dir el Junqueras que anti-natural tenir vàries identitats?

    ResponderEliminar
  2. Respuestas
    1. vull dir Terricabras: http://www.economiadigital.es/cat/imprimir-noticia.php?IDN=52658

      Eliminar
    2. Moltes gràcies! En faré difusió!
      Et passo el paper que et vaig comentar ahir, a veure què et sembla:
      http://www20.gencat.cat/docs/economia/70_Economia_Catalana/arxius/PT_201201.pdf
      Joan

      Eliminar