Aquestes eleccions
primàries tenen una extraordinària importància. Serà la primera vegada que se
celebren unes eleccions primàries obertes a Catalunya o Espanya per a unes
eleccions d’aquesta trascendència. Si van bé, marcaran un precedent històric. Aquest
tipus d’eleccions són un fet habitual en altres països de règim presidencial,
però només s’han començat a implantar als sistemes (la majoria, parlamentaris) europeus en
els darrers anys de la mà de partits d’esquerres com el Partit Socialista francès
o el Partit Demòcrata italià.
En el cas de les
primàries del PSC de Barcelona, que precediran les primàries ciutadanes per
triar el president de la Generalitat, són un gran èxit de totes les persones
que des de fa anys treballem perquè els nostres partits polítics siguin més
oberts i democràtics. El partit que les convoca ha demostrat un gran coratge,
donat que ha posat la qualitat
democràtica per sobre dels riscos evidents que el procés comporta.
Seria una tragèdia democràtica
que el procés, que ha començat molt bé, no seguís així fins al final. Correspon
a tothom fer un gran exercici de responsabilitat, que arribi al dia de la
segona votació si és que és necessària. A mi m’agradaria que ho fós i que les
dues candidatures que quedin mantinguin el fair play i es comprometin a
recolzar-se mútuament i a integrar-se en la candidatura final, així com a
servir lleialment a un projecte socialista i federalista que, en uns moments
difícils, necessita més compromís que mai. Cal assegurar que aquestes primàries marquen un camí de no
retorn, és a dir, que ja mai més, almenys en aquest partit, i idealment en
altres, no es tornaran a triar els candidats a unes eleccions si no és amb
aquest procediment (en comptes de triar-los a dit o recorrent al mercat de
fitxatges mediàtics). Més enllà del candidat-a que guanyi, el missatge que ha
de sortir d’aquestes primàries és que “funcionen”, que serveixen per triar el
millor candidat-a socialista possible. Quin missatge s’estaria donant si el
procés més democràtic que s’ha organitzat fins ara per triar un-a candidat-a
descarrilés d’alguna manera o tingués una baixa participació? Si els partits
arriben a la conclusió que aquest tipus de primàries serveixen per finalitats
diferents a les que van ser convocades, aquestes seran les darreres i no només
les primeres, primàries ciutadanes. Per això els demòcrates que hem lluitat des
de fa anys per renovar els partits tenim dret a exigir un exercici de la màxima
responsabilitat per part de tots els participants.
Sobre qui votaré jo, no
és massa important. El meu criteri serà votar, a la primera i a la segona
volta, a la persona i el projecte millors que cregui que es presenta per servir
a Barcelona i a la democràcia, i no a servir-se d’elles. Com a ex regidor de la
Barcelona Olímpica, m’agradaria que, sense nostàlgies, la candidatura guanyadora
fés una bona lectura de la història, en particular d’una època de govern de la
qual els ciutadans tenen un gran record (cosa que malauradament, potser
injustament, no es pot dir dels governs
anomenats del “tripartit” a la Generalitat). El que crec que hauria de quedar
és el desig de fer de Barcelona una gran capital del benestar, la igualtat i la
creativitat al sud d’Europa (cosa que jo crec que ara ja es pot fer sense recórrer
a mega-esdeveniments), la qual cosa implica un fort missatge internacionalista
i progressista.
Els que no siguin
militants del PSC es poden inscriure on line per anticipat, si volen anar
rebent informació. Però també poden presentar-se directament en un dels punts de votació els dies assenyalats. Ensenyant el DNI, signant una declaració compartint
els valors del PSC i pagant 1 euro per contribuir a les despeses, es podrà votar
alguna de les magnifiques candidatures que es presenten. Visca la democràcia!
Visca Barcelona!
No hay comentarios:
Publicar un comentario