domingo, 28 de julio de 2013

Jugant amb la democràcia

Els insults anònims a la xarxa  que de forma creixent rebem els que mantenim una actitud ferma de qüestionament  de l’estratègia sobiranista de CiU, només és un dels elements que ens ha de preocupar des del punt de vista de la qualitat democràtica a Catalunya. Sap greu no rebre massa solidaritat d’altres demòcrates i de persones que discrepant de nosaltres són amics nostres o ho eren fins fa poc, però no és probablement el més important. Aquests insults (en alguns casos després d’insistir acaben amb petició de disculpes) reforcen un dels nostres arguments: el risc creixent de xoc identitari.
Un altre element que pot fer relliscar la democràcia cap al xoc identitari és avalar eslògans com “Espanya contra Catalunya”, en una societat on milions de persones tenim (en major o menor mesura) lligams d’afectivitat amb la resta de pobles d’Espanya, que no necessàriament amb els seus governants. Un altre és la pretensió del conseller Homs de crear un “Registre d’adhesions”, finalment retirada després de rebre fortes pressions. Un altre és jugar amb la idea de convocar unes “Eleccions plebiscitàries”, quelcom no contemplat en la llei, i força inquietant, com ha declarat el politòleg socialista Gabriel Colomé. Un altre és el ridícul partidisme de TV3 i els mitjans discrecionalment i vergonyosament i abundantment subvencionats pel govern de CiU en l’actual context de crisi. La corrupció i el finançament il·legal del partit majoritari a Catalunya, que lidera el President de la Generalitat, sense asumir-ne cap responsabilitat, és un factor adicional que contamina la democràcia a Catalunya. La paràlisi política, econòmica i social del govern de Catalunya davant la crisi econòmica més greu des del restabiment de la Generalitat completa el panorama. El dret o millor dit el desig o la conveniència de decidir determinades coses (a més de les que ja decidim des de fa 30 anys en eleccions i referèndums, a diferència per exemple de Qatar) no poden ser excuses per saltar-se els procediments democràtics que sí que hem decidit repetidament acceptar. Podríem pensar llavors quina és la millor forma de decidir: una consulta d’estar per casa (l’opció preferida per Mas, la pitjor per a mi), un referèndum de secessió vinculant (és il·legal, i no la desitjo, per divisiu i traumàtic –enriueu-vos-en, dels insults actuals a la xarxa, però podria ser una solució en última instància), o la construcció deliberativa d’un consens (que finalment es pugui ratificar en un referéndum, com es va fer amb la constitució i l’estatut), que a mi em sembla el més civiltzat en un país que majoritàriament comparteix l’europeisme i l’anhel democràtic. Si això fracassés després de provar-ho seriosament  i una clara majoria de partits que sense cap ambigüitat i amb totes les conseqüències (no com fa ara CiU, parlant d’"estructures d’estat" o d’"estat propi a Europa") es diuen independentistes,  guanyen les eleccions amb gran claretat, aleshores em semblaria necessari fer un referèndum, que primer hauria de tenir una nova constitució que no l’impedís (com ara; per això els federalistes demanem un canvi constitucional, per donar un marc legal al "dret a decidir", que ara no té, tot i que sembla que això no preocupa als que tant en parlen).
En comptes d’això tenim una “Consulta” sense pregunta al 2014 (és a dir, demà i en mig de l’"Espanya contra Catalunya") demanada per carta a un president del govern espanyol en hores baixes i en plena crisi econòmica i institucional. Un consell assessor per la transició nacional sense experts estrangers, però amb catedràtics afins i tertulians (alguns són les dues coses) que en poques setmanes ha escrit 200 pàgines sense haver-se reunit ni una sola vegada al complet, avala la “consulta”.  No és estranya llavors l’absència d’aliats internacionals (a diferència del federalisme: veure el que diuen Maiz, Arroyo, de Ramón, Minc, Dion, Cohn-Bendit –perdó, havíem dit que no hi ha federalistes mes enllà de quatre grillats a Catalunya).
Europa està en crisi i està en perill, i està amenaçada pels nacionalismes contra els quals ha nascut per combatre’ls, i pel populisme de la qual la crisi és el principal combustible. Fer una Europa democràtica sense fronteres i decidir amb els nostres socis el paper que Catalunya vol jugar en ella és l’únic futur moralment defensable. La resta és oblidar la realitat i la resta del món, com ens ha recordat de forma eloqüent Arseni Gibert. El risc no és acabar amb camps de concentració, no dic això, el risc és acabar amb una democràcia de baixa intensitat, assetjada per flamarades identitàries, com Hongria, Israel, Veneçuela o Kosovo.

4 comentarios:

  1. Et felicito de nou, sincerament, per la valentia de parlar clar i de dir les coses pel seu nom. I celebro la subtil referència a Qatar, perquè tal com van les coses encara ens haurem d'empassar que Qatar és un model.
    Potser hem entrat en un esquizofrènia paranoïde col·lectiva, però jo encara m'hi resisteixo. No puc acceptar que el meu país visqui sotmès a la banalització, l'engany i la tergiversació deliberades, amb no sé quin objectiu: només mantenir en el poder l'actual bipartit?
    Avui (per casualitat) he vist horrotitzat una web anomenada "Institut Nova Història", encapçalada per una delirant dedicatòria de Jordi Pujol: http://www.inh.cat/.

    Després he entrat a la nova web propagandística del govern, Transparència.cat. De nou hi ha enllaços a la "Transició nacional", aquesta dels tertulians de La Vanguardia i de TV3, que cada cop són més semblants. Una web institucional cau en una trista propaganda de partit.

    En fi, per solidaritzar-me amb els possibles insults t'enllaço el blog on, de manera al·legòrica, parlo del mateix:
    http://mildimonis.blogspot.com.es/2013/07/el-mal-no-nomes-ve-per-almansa.html

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Felicites i dónes la raó a qui diu obertament que s'ha d'enganyar al poble per a no perdre els privilegis de casta, i també defenses que:
      Si plebiscitàries = nazi. (Aleshores) Segona República Espanyola (sorgida de plebiscitàries) = nazi.
      Si Segona República Espanyola (sorgida de plebiscitàries) = nazi. (Aleshores) Franco ≠ nazi

      Si tu ets marxista, jo sóc monja de clausura. El teu ego s'encega amb la forma, i per això no tens fons. Si estàs tal i com dius en el camp de l'ensenyament, és realment preocupant. Si ens han d'ensenyar persones com tu, anem arreglats. Això no ho arreglarà només un canvi de model.

      Per cert: Qatar és el model de l'elit extractiva pancastellanista. Mira les fotos del lobby "puente aéreo" i hi trobaràs en Rossell amb tota la camarilla. També pots comprovar quines amistats té el rei d'Espanya en aquell règim. Rei que els del PSOE fan seu, per cert. Els mateixos "socialistes" que els hi rius les gràcies.
      El model a seguir per al gruix de l'independentisme català, són els països nòrdics. Fins i tot diria que és la socialdemocràcia nòrdica. No t'equivoquis.

      Eliminar
  2. Per a Francesc Trillas.

    Repetiré per enèsima vegada (perquè m'he sentit al·ludit): Quan naveguem per la xarxa, no tenim perquè dur el dni al front o a la boca. Portem "matrícula" (com un cotxe, vaja). Així doncs, si tinc assignada una IP ("matrícula") no puc ser mai de la vida anònim. I torno a repetir, si duc pseudònim, àlies, nick... o com en vulguis dir, és perquè poso a ratlla el meu EGO. Pots dir el mateix?
    Dius que t'has sentit insultat, i ja m'he disculpat. Després d'això, vas acceptar les meves disculpes. Si les retreus, senyal que no vas ser sincer, i no les vas acceptar. Està bé saber-ho.
    És indignant veure els escrits que penges (teus o d'altres) que insulten la intel·ligència del poble. I quan te'ls repliquem des del poble mateix, tires de victimisme immadur. Posaré dos exemples:
    Text del Xavier Roig el qual penges perquè hi estàs totalment dacord. Cito textualment:

    ""...Això del dret a decidir és un slogan imbatible però de dret no en té res. Una cosa és que per raons de pragmatisme s’hagi de fer veure que no ens hi oposem perquè fa temps que les forces d’esquerra han perdut la iniciativa...""

    Interpretaré el text: Com que no tenim ideals (s'ha perdut la iniciativa), i el nostre departament de màrqueting (que està conformat per gent posada a dit i no pas perquè siguin bons professionals) no poden contrarestar un simple eslògan (negarem que sigui un desig democràtic del poble català), ens dedicarem a ENGANYAR (sinònim de "fer creure" o "fer veure") AL POBLE, per anar fent la viu-viu i no perdre el privilegis del partit. Així que ENGANYAREM dient que tenim un projecte federal (el qual els federalistes de debò en diuen autonomisme regressiu). També direm que som republicans (quan ja hem demanat la coronació del príncep Felip de castella) i direm que volem autogovern (quan en realitat ens governarà el NACIONALISME JACOBÍ EXCLOENT ESPANYOL, que tan bé representa el PSOE. Que això de socialista i obrer encara hi ha gent s'ho empassa). Això sí, ens farem un fart de demonitzar la paraula nacionalisme (el català és clar. L'espanyol que tan aferrissadament defensem, no).

    Resumint: Enganyarem al poble per a parasitar el sistema i no perdre els privilegis de casta, en detriment de la democràcia.

    Algú que enganya per al seu propi interès i treure'n un profit no se'n pot dir demòcrata. Confoneu termes. Xarlatà i/o paràsit i demòcrata no són sinònims. Feu-vos-ho mirar. (Això et sembla insultant? dir en paraules més crues el que vosaltres mateixos dieu de forma velada? Tenir els sants pebrots de dir que s'enganyarà al poble: Això sí és insultant, i ni tu ni l'autor del text ni el que es creu marxista no heu demanat disculpes). Però ja va bé que caiguin les caretes. Els espanyolistes jacobins us heu tancat en un cercle endogàmic de pensament únic.

    ResponderEliminar
  3. 2

    Aquí va l'altre perla. Aquesta és de l'amo del blog. Cito textualment:

    ""...Un altre és jugar amb la idea de convocar unes “Eleccions plebiscitàries”, quelcom no contemplat en la llei, i força inquietant, com ha declarat el politòleg socialista Gabriel Colomé...""

    Interpretaré el text: En Colomé de l'Ajuntament de Barcelona, va fer unes declararacions en què titllava unes hipotètiques eleccions plebiscitàries de nazis. I jo (autor del text) hi estic totalment dacord (tal i com faig constar en el meu escrit). Així que tractarem de feixistes inhumans tots aquells que vulguin posar unes urnes, on el poble català, lliurement, pugui triar si és sobirà o no. És a dir: si vol autogovernar-se i autogestionar-se (dues coses coses molt i molt nazis com tothom sap). Així doncs, quan es rebotin perquè els titllem de nazionalSOCIALISTES (nosltres haurem insultat primer però no demanarem disculpes) traurem a passejar el victimisme i ens queixarem que són poc respectuosos, obviant que nosaltres hem començat insultant... I qui dia passa, any empeny.

    Per cert, i torno a repetir citant-me a mi mateix:""...La segona República Espanyola va sorgir d'unes plebicitàries. Així què? des del PSC s'està donant suport a l'alzamiento dels "nacionales"? perquè si unes eleccions d'aquest caire són protofeixistes, llavors Franco no va muntar un cop d'estat. Va ser un general democràtic que va sorgir per tornar la democràcia a Espanya. Porteu un cacau mental que fa feredat...""

    Per a qui vulgui saber d'on ve tot això i pugui treure'n les seves pròpies conclusions:

    http://progresrealprogresoreal.blogspot.com.es/2013/07/amic-toni-per-xavier-roig.html

    ResponderEliminar