Lectures sense fronteres per un món millor

Ara que ve l’estiu i molts fan veure que llegiran, es reflexiona aquí sense massa disciplina sobre alguns llibres  comprats o llegits, per si el lector vol conèixer alguns biaxos de l’autor d’aquest blog.

-“The importance of being civil. The struggle for political decency”, de John A. Hall, un dels experts en el pensament de l’expert en nacionalisme recomanat per Samuel Bowles, Ernest Gellner. Sobre com fer possible la convivència quan les relacions entre estats, nacions I identitats són complexes.

-“La cárcel de la identidad”, d’Eugenio García Gascón, sobre l’exemple d’Israel, tan estimat per alguns nacionalistes catalans, i l’infern en què ha degenerat. Em recorda “Informe Shilock” el llibre de denúncia del fantatisme identitari escrit per l’escriptor jueu nordamericà Philip Roth. Per cert, una de les conseqüències de les presons identitàries, tal com han predit els economistes Bandiera i Roemer, entre altres, ha estat diluïr les reivindicacions distributives mitjançant la divisió i silenciament de l’esquerra.

-“Anàlisi del federalisme i altres textos”, de Daniel J. Elazar, dintre de la colecció Clàssics del federalisme. Sobre la tradició i el referent que representa la gran esperança per a Catalunya, Espanya i Europa. Perquè el federalisme avança: tothom ens vol donar lliçons de federalisme, als qui sempre hem dit que som federalistes, des que vam aprendre-ho treballant a les revistes properes al PSC L’Opinió Socialista i Cuadernos Noventa a cavall dels anys 80 i 90, fins avui. Aquestes són les arrels, les nostres idees, i les seguirem fent servir per evitar el trencament, sobretot el trencament de la societat catalana. I si es produeix, lluitarem per tornar a la concòrdia, igual que a Israel segueix havent-hi col·lectius i individus que lluiten, en minoria, perquè el seu país deixi de ser una presó identitària.

-“Secesión”, d’Allen Buchanan, que també cita Ernest Gellner i un altre gran expert en nacionalismes i estats, Will Kymlicka. Una guia perquè aprenguem a decidir conjuntament: és un referèndum consultiu amb una pregunta sobre si volem ser un estat d’Europa, com reclama avui Jordi Gràcia a El Pais, una forma útil de decidir? Es pot crear aquesta expectativa sense aliats internacionals i creant un problema a la UE? Té raó Jordi Gracia quan diu que cal una reacció política, però aquesta em semblaria molt més lògic que fós una reforma constitucional, que faci més acceptable quedar-se en una Espanya més amable i una Europa sense fronteres. Jo votaré que no si em pregunten per la independència, però no tinc ni pressa ni desig de fer-ho: el que vull és una Europa sense fronteres. Desitjo votar que sí a un projecte compartit per la immensa majoria dels catalans (com ho van ser la Constitució i els estatuts), i que sigui compatible amb una Europa unida i federal que mantigui i millori el seu model social en la sortida de la crisi i després. Stéphane Dion i Fradera/Alvarez Junco van argumentar molt millor que jo per què un referèndum és traumàtic i pot arribar a treure el pitjor de tots plegats (que ja comença a sortir).

-“Qué hacer con España”, de César Molinas, sens dubte la gran pregunta, però no estic segur que amb la resposta adequada. És necessari buscar explicacions institucionals a la crisi. Però la democràcia és més forta del que creu Molinas i els problemes distributius més punyents. Trencant fronteres metodològiques, em llegiré bé Molinas i intentaré fer-ne un comentari per alguna revista acadèmica, però avanço que hi ha millors lectures sobre economia institucional que la de Molinas: Bowles (com diu ell, una Micro d’esquerres), i Aoki, entre altres, que s’han d’anar rellegint, almenys si sou economistes. L’organització de les societats i la seva relació amb nocions de justícia social, fan que els  debats sobre el dèficit fiscal o sobre ordinalitat siguin una distracció menor (importa molt com ens repartim el que queda si aconseguim que quedi poc perquè tothom va a la seva en un món globalitzat?). Les plaques tectòniques de la història, els mecanismes de les quals ens ensenyen aquests autors amb les tècniques més modernes, deixen en un segon lloc la fal·làcia dels grans homes.

-Sobre economia més convencional, recomano el llibre de Blyth (entrevistat recentment a SiscuTV) sobre austeritat i el de Baumol i els seus coautors sobre la malaltia dels costos en el sector públic.

No patiu més del compte per la meva salut mental, també intentaré trobar un forat nocturn per acabar de llegir Zweig, Roth, Coetzee i per llegir “Freedom” de Jonathan Franzen (res a veure amb el concert de Lluis Llach). I quan estigui moderadament content amb les parts de tot això que hagi aconseguit llegir (o portser abans) em compraré el llibre “Walls: Travels Along the Barricades”, del canadenc  Marcello de Cintio, que ha rebut un comentari elogiós de l’autor palestinià Raja Shehadesh al Financial Times titolat “A world of false frontiers” (“un món de falses fronteres”).