El tuitaire en cap

El divendres passat l'actual president de la Generalitat Carles Puigdemont va escriure aquest tuit: "En una Catalunya lliure, el vot i l'opinió de les personalitats valdrà el mateix que el de les persones. Al vell règim no li agrada. Normal". La deshinibició a Twitter de la primera autoritat de Catalunya només es pot comparar, salvant les distàncies, amb la del president dels Estats Units, Donald Trump. Costa imaginar-se qualsevol dels seus predecessors, fins i tot Artur Mas, fent un ús tan poc institucional i presidencial de les eines de comunicació al seu abast. Igual que Paul Krugman s'ha preguntat obertament amb els darrers impulsos tuitaires de Donald Trump, molts ens vam preguntar a resultes d'aquesta i altres reaccions, si el Sr. Puigdemont es troba bé. Pel que fa al contingut, per dir-li d'alguna manera, d'aquesta peça en concret, s'ha de reconèixer que té l'habilitat de concentrar en els seus pocs caràcters una quantitat important de fal·làcies. En primer lloc, la noció d'una "Catalunya lliure," referint-se implícitament a una Catalunya independent, com si la nostra societat avui no fós una de les més lliures del món (algú de veritat es creu que Catalunya serà més lliure a partir del 2 d'Octubre?). Per exemple, avui Javier Cercas a El País Semanal ens explica la història d'una persona que va estar anys a la presó a Albània i que ha trobat la llibertat a Barcelona, com podríem dir de molts altres estrangers, homosexuals, artistes i persones de tota mena. Les nostres llibertats estan totalment garantides entre altres raons perquè formem part d'un estat membre de la Unió Europea. Les nostres llibertats no són perfectes, perquè degut a la incompetència d'alguns governs hi ha hagut retallades sanitàries i educatives, per exemple, o perquè se'ns nega la llibertat de conèixer els plans legislatius de la majoria parlamentària sobre qüestions aparentment importants. Però no serà el Sr. Puigdemont qui hagi d'ampliar la nostra ja gran llibertat. Una altra fal·làcia és que haguem d'esperar a "la llibertat" del senyor Puigdemont perquè el vot de tothom valgui igual. De fet, a Catalunya el vot de tothom no val igual en aquests moments, perquè la majoria nacionalista que avui representa Puigdemont s'ha negat a aprovar una llei electoral que trenqui l'anomalia per la qual els vots de les persones de Lleida i Girona valen més que els dels votants de la circumscripció de Barcelona. Per resoldre això teníem tota la sobirania en el marc legal actual i no s'ha volgut implantar la igualtat de vot. Finalment, en la distinció entre persones i personalitats, el president català es posa totalment a l'alçada de Donald Trump i Marine Le Pen, que no dubten a desqualificar les èlits quan aquestes els critiquen, posant-se ells (malgrat la seva ideologia reaccionària i conservadora) del costat del poble. Efectivament, cent personalitats havien demanat el que moltes persones normals també pensem: que el referèndum unilateral que fa veure que intenta muntar l'independentisme català és un disbarat. Algú s'imagina Tarradellas caient tan baix?