La post-veritat és el pre-feixisme, a tot arreu

Una de les frases més celebrades del llibre de Timothy Snyder "Sobre la tirania" és la que diu que "la post-veritat és el pre-feixisme". A aquest historiador, deixeble de Tony Judt, difícilment se'l pot acusar de banalitzar el feixisme, perquè és un dels principals experts en història del feixisme i el nazisme, amb obres com Black Earth ("Terra Negra"). El llibre està dedicat sobretot a alertar al públic dels Estats Units sobre els riscos del nacionalisme populista trumpià. Però no només: el mateix Snyder fa una crida als lectors de l'Europa contemporània a no oblidar el passat. Jordi Llovet molt encertadament no s'ha estat de treure lliçons per a la situació que es viu a Catalunya. També Manuel Cruz ha citat el llibre de Snyder en el context del cas català. El llibre, en definitiva, és un al·legat contra el replegament identitari. Aquí hi ha una selecció d'altres frases (sisplau, compreu i llegiu el llibre en català, castellà o anglès per comprovar que no estan tretes de context), traduïdes directament de l'anglès per mi mateix:
"Estigueu alerta amb les fatals nocions d'emergència i excepció. Enutgeu-vos amb l'ús destructiu del vocabulari patriòtic."
"Pot ser que un dia s'us ofereixi l'oportunitat de mostrar símbols de lleialtat. Assegureu-vos que aquests símbols inclouen als vostres conciutadans en comptes d'excloure'ls."
"En la política de l'eternitat, la seducció d'un passat mític ens impedeix pensar en possibles futurs".
"Un nacionalista ens anima a treure el pitjor de nosaltres, i després ens diu que som els millors".
"Un nacionalista dirà que no pot passar aquí, cosa que és el primer pas cap al desastre. Un patriota diu que podria passar aquí, però que ho aturarem".
Per això m'ha sorprès que l'edició catalana del llibre, editada pel segell Destino d'Edicions 62, vingui a la portada amb una frase de Jordi Barbeta animant a la lectura del llibre: "un llibre cridat a ser el boom de la temporada". No estic segur que sigui el mateix Jordi Barbeta corresponsal de La Vanguardia als Estats Units, que fa poc va entrevistar el propi Snyder a resultes de la publicació del llibre, sense trobar el moment per preguntar-li per paral·lelismes entre el llibre i els nacionalismes europeus. Si es tracta del mateix Barbeta serà quelcom a celebrar, perquè voldrà dir que aquest periodista s'ha penedit d'algunes patinades que va tenir pels camins de la post-veritat nacionalista. Per exemple, es veu que una vegada va comparar Ada Colau amb Bin Laden. O es veu que una vegada va dir que "el sobiranisme ha guanyat credibilitat però no pas perquè sorgeixin grups cada vegada més radicals, sinó perquè un líder i un partit moderats sorgits de l’establishment dirigeixen la reacció de la majoria social catalana davant la radicalització espanyola". I en una de les eleccions que va guanyar l'esquerra a Catalunya va anunciar un pacte entre CiU i ERC que no es va arribar mai a produir. Aquest Jordi Barbeta era un dels periodistes que més va recolzar el gir independentista d'Artur Mas, aquell líder que parlava de "la voluntat del poble", com Marine Le Pen. Si és el mateix Jordi Barbeta, celebro que ara rectifiqui i recomani la lectura d'un llibre que denuncia amb tanta contundència la post-veritat i el nacionalisme. Perquè no vull pensar que la mateixa persona que recomana aquest llibre segueixi pensant que el que està passant a Catalunya no faci pena i vergonya. És clar que a les llibreries catalanes, igual que en el conjunt de la societat, passen per persones distingides alguns que mereixerien ser estudiants per Victor Klemperer en l'ús que fan del llenguatge i els equilibris que fan per mantenir el prestigi social.