El federalisme és inevitable

Ahir vam fer un fantàstic acte de presentació del llibre "Qué es el federalismo" a la Cooperativa Obrera de Tarragona, un lloc molt apropriat per recordar que al llarg de la història contemporània de Catalunya la classe obrera ha recolzat massivament el federalisme. Vam tenir un debat molt interessant, en presència de les forces vives de l'esquerra tarragonina, on el presentador de l'acte, l'advocat Paco Zapater, ens va recordar una frase que diu Joan Botella en el llibre: "el federalisme és inevitable". Així és, i cada vegada més gent ho reconeix, davant de la paràlisi a què condueixen tant el centralisme com el mite de l'estat nació. Cada vegada són més els "convergents" que busquen una forma d'escapar-se del laberint en què s'han ficat, i fins i tot Artur Mas reclama una "proposta intermitja des de l'Estat". Seria un gest humanitari, encara que immerescut, respondre al crit de desesperació de l'hereu polític de la familia Pujol. Però la sortida real és una evolució federal d'Espanya i Europa, que no és una proposta intermitja, sinó molt més ambiciosa que la independència. I perquè surti bé i permeti avançar ràpidament, i no crei divisió, no ha de ser una proposta d'aquest ens mític anomenat "l'Estat" (en el món real, l'Estat inclou la Generalitat, Sr. Mas), sinó una proposta fruit de la deliberació de totes les forces polítiques que busquin un comú denominador, que inevitablement només pot ser una evolució federal. És hora de passar de la resistència a l'alternativa, i aquesta no la poden liderar els qui ens han conduit a la paràlisi i al risc de retrocés actual (tot i que hi han de participar). Un dels principals obstacles per avançar en les nostres propostes federalistes avui el tenim en els moviments nacional-populistes en ascens en diferents parts del món. Aquests moviments tenen caracterísqtiques pròpies a cada lloc, però comparteixen alguns trets i els col·lectius que ens hi resistim tenim molt a aprendre els uns dels altres. Tots tenim el repte d’oferir una esperança de futur a les clases mitjanes i treballadores. Espanya i Europa han de convergir (des de punts de partença molt diferents) en una democràcia federal multi-nivell que respongui als mateixos ideals, adaptats a les necessitats del segle XXI, pels quals lluitaven els republicans federals de fa 150 anys. Avui el repte prioritari per als federalistes és consolidar la integració a Europa, construir una Unió Europea (un dels grans assoliments de la humanitat, com ha dit recentment el primer ministre canadenc, el federalista Justin Trudeau) i una zona euro amb més harmonia, democràcia i solidaritat. El nostre continent és el principal espai de llibertat i cohesió social del món. El seu retrocés seria no només un retrocés per a tots nosaltres, sinó per a tota la humanitat. Com han comprovat els partidaris del Brexit, que es pensaven que “desconnectar” era com bufar i fer ampolles, ningú està sol. Les panacees són falses vies, però necessitem ambicions viables. Per això, el federalisme no és una proposta “territorial”, sinó una ambiciosa proposta, basada en el pacte, de solidaritat i democràcia en un món interdependent. La majoria de persones que viuen en democràcia al món ho fan ja en federacions, totes elles imperfectes i diverses. A tot arreu els qui abracen els valors del federalisme són majoria, si bé no sempre ho fan explícit o ho expressen amb emotivitat  o entusiasme. Potser ha arribat l’hora de començar a fer-ho. L'inevitable comença a ser urgent.