martes, 1 de diciembre de 2015

Contra el capitalisme i a favor de l'estat-nació?

Sorprèn la contradicció entre l'aparent coratge de les CUP a l'hora de manifestar amb orgull la seva oposició al capitalisme i el "sistema", amb la disciplina amb la qual es manifesten sense dubtes a favor de la independència de Catalunya, no només fora d'Espanya sinó fora de la Unió Europea. El seu lema "independència per canviar-ho tot" sospito que és vist amb un suspir de tranquil·litat per part dels defraudadors d'impostos i dels voltors del capitalisme català, alguns dels quals no es belluguen gaire lluny de les seves taules de negociació (de les quals sembla que els costa molt aixecar-se, malgrat el seu aparent coratge). I és vist amb un suspir de tranquil·litat perquè una força que es plantegi combatre el capitalisme del segle XXI només des de Catalunya li farà ben poc mal als aspectes més desagradables del nostre sistema econòmic. Avui el capital no coneix fronteres, ni el frau fiscal tampoc, ni el mercat desregulat que contribueix al canvi climàtic. Amb el comunitarisme assembleari de facultat al capitalisme no se li fan ni pessigolles. Els capitalistes poden dormir ben tranquils amb les CUP. La seva devoció per l'estat-nació es contradiu amb el fet que aquesta institució va néixer amb el capitalisme per facilitar les economies d'escala i el monopoli de la violència a l'escala amb què es desenvolupaven els mercats a l'inici de la Revolució Industrial. L'estat-nació, i la responsabilitat limitada de l'empresa capitalista, van ser segons el gran economista Samuel Bowles, dues de les grans institucions que van permetre l'acumulació de riscos a una escala inimaginada fins aleshores. El gran pensador i crític del nacionalisme, Ernest Gellner, ben llegit per un dels nostres bons historiadors, Josep M. Fradera, ens ha explicat com el nacionalisme va sorgir impulsat per la burgesia precisament en aquesta època per refer els lligams comunitaris que s'havien perdut amb les noves aglomeracions urbanes i per diluïr la lluita de classes. Hi ha poques institucions més capitalistes que l'estat-nació. Per això el gruix de l'esquerra sempre ha begut de l'internacionalisme, i les crisis de les esquerres són els èxits del nacionalisme. Per això cantem La Internacional, encara que amb diferents lletres. I per això en aquelles societats on s'imposa el nacionalisme, com en el passat a Irlanda o Israel, o en el present a Escòcia, les esquerres són arraconades més d'hora o més tard. Per això també sorprèn que alguns líders de Podemos i les seves forces afins s'emmirallin en l'exemple escocès, en comptes d'abraçar les idees del federalisme, com ja fan alguns dels seus sectors més lúcids, que responen a la crida amable que se'ls va fer fa uns mesos. Només una arquitectura institucional federal ens permet dotar-nos d'instruments públics a l'alçada dels reptes del capitalisme d'avui, per fer una societat més justa, solidària i sostenible. Pel contrari, les CUP i els sectors que els hi riuen les gràcies s'empassen la vella lògica dels "pensadors" nacionalistes (una espècie de la qual Gellner deia que no n'havíem d'esperar gran cosa), que sempre parlen de l'existència d'un "eix social" i un altre "eix nacional", com si aquests tinguessin lògiques diferents. No hi ha dos eixos: el nacionalisme és una eina social de la burgesia per mantenir a ratlla les forces del canvi social. I l'estat-nació és un instrument obsolet que cal substituir per un sistema democràtic multinivell flexible adaptat a la dimensió dels problemes d'avui, amb conceptes com els de "sobirania nacional" o "subjecte polític" passant a millor vida. I el repte més urgent d'aquest nou ordre avui és el de fer una Europa més integrada, democràtica i sobirana que ens permeti defensar l'estat del benestar en els temps convulsos que vivim, i que els dirigents de les CUP i els seus fans i imitadors crec que no acaben d'entendre.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada