miércoles, 8 de abril de 2015

Lliçons federalistes del Prof. Joan Botella

Ahir el Vice-President de Federalistes d'Esquerres i Catedràtic de Ciència Política de la UAB, Joan Botella, va fer treure els colors a alguns independentistes presents al plató de l'entrevista al Canal 3/24 explicant amb la calma que el caracteritza els seus arguements a favor d'una solució federal. Sorprenentment, a la pàgina web del canal 3/24, la notícia explicativa del vídeo del programa dedicat a entrevistar el federalista Joan Botella es titula "Els independentistes reiteren la poca capitat dels governs espanyols per entendre les reclamacions catalanes".
M'agradaria destacar tres de les coses que va dir l'entrevistat:
-A Catalunya no hi ha una majoria per a fer res. La implicació que jo en trec d'això és que el diàleg és necessari i que l'única alternativa al status quo (si és que de veritat es vol anar més enllà) sorgirà d'un gran acord entre forces que pensen ara mateix coses diferents.
-No cal que les parts federades sentin entusiasme per arribar a la conclusió que el federalisme és l'única solució possible. D'això se'n deriva que si es vol superar la situació actual, forces polítiques i persones que ara se senten molt atretes per postures extremes, hauran d'admetre que per avançar potser no acabaran obtenint allò que més els emociona, sinó allò que pugui funcionar.
-El federalisme ha de sorgir com un projecte de baix a dalt en un moment de grans canvis polítics. No es tracta, en dedueixo, de fer càlculs de qui pot signar una llista pautada de canvis legals, sinó de generar una cultura compartida de canvi polític on una nova arquitectura institucional (federal) permeti avançar cap a la regeneració democràtica i el progrés social.
Poden semblar idees molt complexes per alguns, com per a un dels entrevistadors, el periodista Enric Vila (conegut per ser l'autor, l'any 2007, d'un llibre de memòries del Sr. Macià Alavedra), que s'embarbussava tot intentant suposadament posar en problemes dialèctics al sempre relaxadíssim Joan Botella. Mentrestant, a la franja inferior de la pantalla anaven apareixent tuits del 12% dels habituals televidents de la televisió pública catalana, repetint els típics arguments contra els federalistes (sense fer esment a cap dels arguments de l'entrevistat): que si és massa tard, que si per federar-nos hem de ser sobirans, que si més enllà de l'Ebre ningú es vol federar... No m'imagino la BBC (de fet, la miro força i no ho he vist en cap programa, i menys de debat polític) treient en directe tuits dels espectadors. La televisió pública hauria d'existir per ajudar la ciutadania a formar-se una opinió informada, i ni els espectadors esbiaixats ni entre ells els tuitàries dubto que hi ajudin. No sé si val la pena esforçar-se en rebatre aquests arguments, donat que hi ha tants posts d'aquest blog dedicats a intentar-ho, sense que hagin servit perquè el disc ratllat s'aturi. Bé, per si és d'utilitat a algú (no descarto que ho sigui per a algun federalista discutidor, donat que els arguments repetitius ens els trobem a la que un federalista surt a donar la cara):
-No és massa tard, en tot cas serà massa aviat, per al federalisme. La major part dels ciutadans del món que viuen en democràcia ho fan en federacions, i cada vegada serem més si la Unió Europea segueix transformat-se en una federació i els estats-nació, com ha de ser, van perdent sobirania en favor del nivell federal europeu.
-Cap federació no reconeix la sobirania plena de les seves unitats federades. La sobirania en les federacions és dividida i compartida. El mateix concepte de sobirania monista està desfassat i és de poca utilitat en el món interconnectat d'avui.
-Més enllà de l'Ebre hi ha segurament tants federalistes com més ençà, i com en altres parts del món. Així ho diuen les enquestes, els partits i sindicats progressistes, alguns diaris de referència... Totes les persones que reconeixen la diversitat i recolzen la pau, la concòrdia i la solidaritat, comparteixen valors federals.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada