miércoles, 4 de marzo de 2015

Trista evolució

Alguns dels qui han abandonat partits d'esquerres per abraçar la causa independentista, ara ja sense massa eufemismes, han decidit que això és més urgent que la necessitat de treballar per la igualtat i les condicions de vida material de la població. No d'una altra manera es pot entendre que anuncïin nous passos en la seva deriva particular en la mateixa setmana en què Junqueras votarà els pressupostos d'un Artur Mas el govern del qual comença a ser la riota de la gent. Abracen l'ERC més conservadora des dels temps de Joan Hortalà. Una ERC que deixa de banda els sectors més qualificats que van participar en els governs presidits per Maragall i Montilla. El ridícul és majúscol, i destacat per alguns periodistes independistes. No es tracta de ficar el dit a l'ull de ningú. Jo conec el cas d'Avancem, amb el qual vaig col·laborar al principi, com tanta gent de bona fe. En termes proporcionals, se n'ha anat molta més gent d'Avancem que del PSC (amb molta més discreció, això sí), però el que en queda ha decidit que és hora d'apostar descaradament per una força independentista que recolza un govern amb Boi Ruiz i Irene Rigau en les seves files. No crec que arribem a veure alguns que han begut de les idees de Xavier Soto, Raimon Obiols i Joan Reventós a la llista d'aquesta ERC de dretes al Parlament votant la investidura d'Artur Mas. Em costaria de creure. Però entre tots aconseguiran debilitar les forces de progrés per molt de temps, debilitar el catalanisme, i no sols no avançar ni un milímetre en la quimera independentista, sinó deixar sota mínims les institucions d'autogovern. Si aconsegueixen que Ciutadans sigui algun dia majoritari al cinturó de Barcelona, a més, caldrà carregar sobre la seva responsabilitat que el catalanisme s'aparti per sempre dels seus objectius mínims. Això que acabo de dir crec que Junqueras no ho entén, però alguns dels seus nous socis segur que sí.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada