martes, 26 de agosto de 2014

Jordi Pujol i la intel·ligència

Dintre de l’allau d’articles d’aquests dies sobre la confessió de Jordi Pujol, és sorprenent com molts articles crítics amb el personatge, en salven la seva “intel·ligència.” Es tracta de comentaris subjectius, igual de subjectius que els meus pensaments al respecte, perquè que se sàpiga no hi ha cap estudi rigorós sobre el coeficient intel·lectual del sr. Pujol. Els experts diuen que el coeficient intel·lectual (CI) de tots els humans és bastant semblant, amb algunes poques excepcions per dalt i per baix. Jo, francament, no crec que Pujol estigui entre aquestes excepcions.
En un cas extrem, un bon article de l’historiador Santos Julià glossava de passada (però els redactors del diari El País destacaven aquest fragment en la baixada de l’article) la capacitat retòrica de Pujol, i el fet que era una persona molt llegida.  Altres han destacat el fet que parlava idiomes (en realitat, parla alemany perquè havia anat a l’escola alemanya; altres idiomes els xapurreja, com la majoria de catalans de la seva clase social). Altres destaquen la seva astúcia. La intel·ligència té moltes dimensions, i aquestes només en són algunes, i és ben possible que una persona sigui més fort en unes dimensions que no pas en altres.
Jo no sé quan ha trobat el temps per llegir el Sr. Pujol, perquè qualsevol que hagi tingut algun fill (no diguem més de mitja dotzena) i que s’hagi dedicat amb cos i ànima a la política durant un temps (no diguem tota la vida, caps de semana inclosos), sap que trobar temps per llegir, i per llegir bé, no és fàcil. De totes maneres, què en pensa Jordi Pujol de la lectura ho sabem de la seva boca, quan li va dir en un debat parlamentari al líder de l’oposició de l’època “vostè Sr. Obiols, llegeix massa”.
Sobre la capacitat retòrica, la veritat, si per tal considerem transmetre missatges tirant a místics amb els ulls tancats, missatges per altra banda impossibles de transcriure amb un mínim de coherència sintàctica, potser sí... Però Jordi Pujol no crec que passi a la història dels discursos com a peces literàries com va ser el cas de Churchill, per exemple.
El "talentós" Sr. Pujol és veritat que durant anys va tenir grans èxits electorals, tot i que avui el seu projecte polític estigui en perill d'acabar com el rosari de l'aurora. Avui tots sabem, encara que alguns ja ho sospitàvem, que anava "dopat", com el talentós ciclista Lance Armstrong. Aquest esportista tenia virtuts com a ciclista i probablement era el més fort entre altres ciclistes dopats, però també s’ha acabat descobrint que era el més dopat, durant un període molt llarg de temps.
D'en Pujol no en coneixem el seu CI, però sí que va fracasar en les seves tres primeres professions: metge (va estudiar la carrera però no va arribar a exercir), banquer (Banca Catalana), i gestor de mitjans de comunicació (El Correo Catalán).
Jo no descartaria la hipòtesi que els elogis a la intel·ligència pujoliana siguin una forma de fer-se perdonar la fascinació per un personatge intel·lectualment menor. La possibilitat que hagués estat durant anys un home amb sort, que feia anar com tanta gent ha fet abans arreu del món un fàcil discurs nacionalista, també és una possibilitat. La fal·làcia dels grans homes ens diu que tendim en excés a associar els fenòmens socials a persones a les quals atribuïm poders quasi sobre-naturals.
Tampoc no sembla que Pujol tingués gaire habilitats per envoltar-se de persones amb grans qualificacions (amb excepció de Mas-Colell): Estivill, Piqué Vidal, Prenafeta, Millet, de la Rosa, Alavedra... Sens dubte té mèrit haver estat declarat "Español del Año" per ABC i haver reciclat per al nacionalisme català a 40 alcaldes franquistes, però potser altres en el seu lloc haguessin fet el mateix, i a més haguessin fet una administració exemplar, una televisió pública plural, un sistema educatiu igualitari... Potser alguns èxits van ser gràcies a la seva talentosa cònjuge, encara que la vaig conèixer d’a prop al Festival de la Infància i la Joventut (ella era presidenta i jo uns dels  vicepresidents quan vaig ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona) i no em va sembar que tingues un CI molt alt (encara que tothom li rendia una pleitesia ridícula i exagerada).
Pujol probablement té una intel·ligència semblant a la d'altres polítics que s'han servit del discurs nacionalista, com Perón o Berlusconi, per citar dos polítics problemàtics i exitosos  però que no han han estat implicats amb violacions massives dels drets humans (la comparació que crec que justament es mereix el Sr. Pujol). Si obríssim la comparació a polítics nacionalistes que no compleixen aquest criteri, també trobaríem molts líders que quan exercien el càrrec van ser elogiats per la seva intel·ligència.
Si Jordi Pujol fós tan intel·ligent seguiria el consell d’Andreu Mayayo de fer net (en comptes de demanar la nulitat dels procediments), reconeixeria públicament tots els seus errors i recomanaria als seus hereus polítics moure’s a partir d’ara en l’absoluta legalitat tributària i democràtica, i al servei inequívoc d’una Europa sense fronteres amb una arquitectura institucional compartida i flexible, únic espai on la Catalunya del segle XXI pot veure satisfetes les seves aspiracions, tan semblants majoritàriament a les aspiracions dels altres espanyols i europeus.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada