lunes, 5 de septiembre de 2011

Un bon moment per recordar Badalona (per Francesc Trillas)

Aquest cap de setmana he coincidit amb dues persones que han estat col.laborant amb el socialisme badaloní en els darrers anys. Algun politòleg podria fer una tesi doctoral sobre el cúmul de circumstàncies que ha portat a la tercera ciutat de Catalunya a ser governada per un Alcalde del PP després d'una campanya electoral dominada per un discurs obertament racista. Entre aquest cúmul de circumstàncies segur que també hi ha greus errors i mancances dels propis socialistes, no només de l'època més recent, tot i que també d'aquesta.
Però això no distreu d'un fet perfectament veritable i constatable: Convergència i Unió tenia a les seves mans evitar que Badalona, la tercera ciutat de Catalunya, tingués un alcalde del PP i no ho va impedir. CiU té altres aliances amb el PP, a la Diputació de Barcelona, i al Parlament de Catalunya (en aquest darrer cas, de forma menys permanent i explícita, però no menys real). En els casos de la Diputació i de l'Ajuntament de Badalona, i sobretot en aquest darrer cas, l'aliança és ben explícita: el PP té quotes de poder importantíssimes a la regió de Barcelona gràcies a CiU.
Per raons demogràfiques i sòcio-lingüístiques òbvies, on es juga el futur de la llengua catalana i on es juga més la convivència entre ciutadans de Catalunya i les llengües que aquests utilitzen és a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. A aquest futur i a aquesta convivència els alcaldes i regidors del PSC hi han prestat uns serveis impecables des de 1979 (des del meu punt de vista, una fita que justifica l'existència del PSC i fa que les moltes mancances d'aquest partit quedin en un segon pla). CiU ha preferit que el PSC deixés d'estar en aquestes institucions posant en perill aquesta convivència i aquest futur. Ho dic perquè ara tot són planys i exageracions sobre el risc que corre la immersió lingüística (un sistema que per a mi hauria de tenir una aplicació més flexible, però que em sembla raonable sempre que posi per davant la concepció de Catalunya com un sol poble). Quan els dirigents de CiU diuen que el seu pacte amb el PP té marcada una línia vermella (la del model lingüístic) menteixen, almenys fins ara. Aquesta línia vermella ja la van superar ells mateixos després de les eleccions municipals, com es demostra ara que els dirigents del PP no se senten en absolut vinculats a cap condicionant respecte al model lingüístic (com no se senten vinculats a cap condicionant respecte a la immigració).

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada