lunes, 23 de enero de 2017

Lliçons catalanes del dilema de la Sra. May

La primera ministra del Regne Unit, Theresa May, va tenir serioses dificultats ahir a la BBC per explicar com és que si la seva alternativa a la permanència a la Unió Europea és teòricament un paper més rellevant del seu país en un món de lliure comerç internacional, com és que corre a entrevistar-se amb l'ultra-proteccionista Trump per buscar el seu suport en el nou escenari internacional. La contradicció proteccionista és clar que no és l'única, també és contradictori que una senyora que presumeix dels seus valors socials i morals corri a buscar l'aliança amb un personatge que s'ha fet famós per les seves ofenses a les dones i pel seu abús de poder. Però Theresa May ha de triar: o fa algun tipus de marxa enrera respecte al Brexit dur (cosa que els seus hiperventilats no li permetran), o cerca l'aliança amb Trump per donar alguna credibilitat a la idea que un Regne Unit desvinculat d'Europa té algun futur, encara que ni duplicant el comerç amb tots els països angloparlants arribarien al nivell de comerç actual amb Europa. Certament, el nou president dels Estats Units la pot ajudar, a la senyora May, juntament amb Putin, a debilitar el seu partner a la negociació, és a dir la Unió Europea, afavorint la victòria de Le Pen a les eleccions franceses i l'avenç de les forces eurofòbiques en altres països europeus, inclosa Alemanya. El que passa és que Trump és un personatge immensament impopular a Europa, i aparèixer massa al seu costat pot tenir un cost molt elevat per a responsables polítics que es consideren persones civilitzades, com pot tenir un cost molt elevat reconèixer obertament que l'alternativa realista al mercat únic europeu per al Regne Unit és esdevenir un paradís fiscal amb baixos impostos i baixos estàndards mediambientals i laborals per atraure capital. Jo crec que el que està succeïnt al Regne Unit té moltes lliçons per als independentistes catalans de bona fe, que són persones civilitzades com la Sra. May (crec que són la majoria, per molt que discrepi d'ells). La creació d'un nou estat-nació a Europa i la idea de la sobirania nacional grinyola amb el projecte de la Unió Europea (UE), i amb la necessitat d'enfortir i no de debilitar les institucions comunes, més enllà dels legalismes en què sovint se centra el debat. És clar que la UE avui està en una situació difícil, i que encara ho pot estar més si els aliats de Putin i Trump triomfen. Però aquesta és l'alternativa. Les desconnexions exprés i les suposades solucions referendàries (rebutjades per intel·lectuals progressistes que les han estudiades bé, com Amartya Sen) són il·lusòries mentre existeixi la Unió Europea, per bones raons. Però serien possibles en un món on Trump, Putin i Netanyahu se surten amb la seva, un món d'assentaments exprés, invasions de Crimea i altres declaracions unilaterals de sobirania. Els civilitzats economsites catalans del grup Wilson ens volen vendre que Catalunya el que vol és triomfar legítimament en un món obert de comerç internacional. Els benintencionats xicots de la CUP creuen que amb la independència construirem un món millor. Però per aconseguir-ho necessiten el senyor que vol agafar a les senyores per les seves parts, el senyor que creu que "el món ens roba", que creu que el canvi climàtic no existeix i que els immigrants roben i violen (excepte una petita part que són bona gent, com va dir textualment). I que té a les dones i els homes progressistes i civilitzats de tot el món disposats a sortir al carrer per aturar el tipus de societat que representa.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada