lunes, 20 de julio de 2015

El "procés" s'ha convertit en un partit polític més

La candidatura on Raül Romeva i Pep Guardiola li fan de "pantalla" a Artur Mas amb la complictat d'ERC, és la culminació d'una sèrie d'esdeveniments que han portat al procés sobiranista català de ser un projecte amb aparença transversal a ser bàsicament una oferta política més. Com a tal, qui la lidera haurà de retre comptes a l'electorat de la gestió del president camuflat. Malgrat l'insòlit intent anti-democràtic, denunciat encertadament per Federalistes d'Esquerres,  d'amagar a un president incompetent i amb clars vincles amb les irregularitats i la corrupció, les institucions d'un estat membre de la Unió Europea són prou sòlides com perquè la democràcia (la normal i corrent, no la del Sr. Homs) al cap i a la fi prevalgui. És a dir, si Artur Mas no va als debats electorals (com hauria de fer, donat que és el president sortint i pretén seguir-ho sent), Raül Romeva haurà de donar explicacions per la corrupció que assetja CDC, per la situació de la sanitat catalana que ja costa vides humanes cada setmana, per la segregació educativa, pel sectarisme dels mitjans públics de comunicació i pel desgovern o no-govern en què s'ha trobat Catalunya els darrers anys en plena crisi econòmica i social. Com que és una força política més, difícilment poden aspirar al recolzament general i a seguir ocupant abusivament l'espai col·lectiu. Si ho intenten, l'esforç se'ls girarà en contra a ells i a qui els ajudi (com ja ha passat amb la lamentable foto dels presidenciables del Barça). El "procés" se'ns ha intentat vendre com un projecte transversal. Avui ja sabem que no és així: és una opció legítima entre tantes. Una opció recolzada per una minoria important i molt mobilitzada, però sense aliats internacionals, sense un marc legal clar i sense encaix en una Europa que avança, massa lentament, cap a una integració federal. El rol de persones suposadament progressistes en aquest procés també queda retratat: ens venen que cal aliar-se excepcionalment amb la dreta perquè són moments excepcionals. Estan en aquesta candidatura Avancem i MES, fent costat a Oriol Junqueras, de qui pensaven que lideraria la socialdemocràcia catalana, o estan donant voltes per l'espectre polític buscant desesperadament alguna candidatura que els aculli? No és excepcional la desigualtat, la crisi de l'estat del benestar a Catalunya, la porqueria de la corrupció? Podem posar això en un parèntesi mentre intentem arribar a quelcom que no té ni marc legal definit? En la Crimea (però sense els tancs de cap gran potència) o la Somalilàndia on ens volen portar, realment algú que no sigui un fanàtic es creu que el benestar i la igualtat milloraran? A la campanya electoral caldrà parlar d'això, i la junta electoral vetllarà perquè el nou partit independentista tingui una part de la quota de pantalla, però no la que té cada dia a TV3.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada