domingo, 10 de mayo de 2015

Més respecte i més tolerància en la nostra democràcia

Ahir un candidat de CiU va ser agredit a Barcelona. Com que en el seu moment vaig denunciar l'agressió que va patir el llavors primer secretari del PSC, Pere Navarro, ara també denuncio sense cap matís aquesta agressió i em solidaritzo amb el candidat de CiU, Santi Borrull. Probablement es tracta d'un fet aïllat, com va ser un fet aïllat l'agressió a Navarro, però convé ser clars: violència, no. Aquests episodis de violència física necessiten ser condemnats per tothom, amb contundència, i són pitjors que els episodis d'intimidació inquisitorial que també es viuen a Catalunya. Ahir mateix en vam viure un. Resulta que una candidata d'ICV-EUiA per la ciutat de Girona, Marina Pibernat, es va veure forçada a dimitir de la candidatura quan va veure la cadena de reaccions (un autèntic linxament cibernètic) que s'havien produit a uns tuits seus que alguns han considerat insultants. Els "insults" pitjors eren anomenar als sobiranistes "catalufos" (sic) i dir que el nacionalisme era "fastigós". La campanya brutal d'atacs a les xarxes socials no es va fer esperar, i el més suau que se li ha dit a Pibernat és catalanòfoba. La candidata de Girona ha hagut de renunciar degut a la pressió social; sí, sí, per uns tuits una mica pujats de to. Déu n'hi do, en un país on ningú no dimiteix per res. Però un país on en alguns pobles es passa llista nominal de qui va a les manifestacions i qui no, o es passen papers per signar a les entitats on està tot escrit i només falta la signatura, o les estelades dominen en molts llocs abusivament l'espai públic. Com que a Federalistes d'Esquerres, que sempre ha mantingut una línia de defensar les seves idees amb suavitat i ironia, però sense insultar mai a ningú, se li va ocórrer defensar a Pibernat des del seu compte oficial a Twitter, la brutalitat tuitàire de cop i volta es va girar contra els federalistes, que en qüestió de minuts van esdevenir unionistes, espanyols malintencionats, i tot el que us pugueu imaginar. Realment crec que a Catalunya (igual que en altres territoris on el nacionalisme té un pes social important) hi ha una pressió social força assimètrica: mentre que el partit més corrupte no té cap problema per presentar llistes a tots els pobles sense massa pressió social en contra, una candidata d'esquerres no independentista ha d'abandonar la cursa democràtica perquè se li escalfa una mica la mà a Twitter. Per no recordar alguns personatges independentistes que a Twitter han fet crides a boicotejar creadors federalistes, o han anomenat feixistes a demòcrates de tota la vida, o han donat mostres d'una pueril hispanofòbia, i avui segueixen ocupant les seves poltrones amb tota tranquil·litat. I per cert, se suposa que parlar malament del nacionalisme (d'acord, no calia dir "fastigós") hauria de ser quelcom compartit, donat que molts independentistes mateixos posen molt d'èmfasi a dir que ells no en són, de nacionalistes.
(Uns dies després, hem publicat aquest article sobre el mateix tema a El País),

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada