Collboni: federalisme de Barcelona al món

(Paraules pronunciades al míting de Jaume Collboni a Sant Andreu el 15 de maig). Fa més de 20 anys que no parlo en un míting electoral. Vaig formar part d’un gran equip, el govern de Barcelona al 92, del qual òbviament jo era la peça menys important com a regidor jove i de joventut. En aquell equip a més de Maragall hi havia Núria Gispert que avui ens acompanya, i Marta Mata, i Oriol Bohigas, Antoni Lucchetti i Eulàlia Vintró, a la qual no m’imagino amb un antifàs i disfressada de super-lali interrompent un míting d’Imma Mayol. Estàvem a la política de pas, com vam demostrar tots els que estàvem en aquell govern. Per això tinc poca paciència amb els qui diuen que som la casta. Ni jo, ni cap dels que hi havia al govern de la BCN del 92, no som la casta, i ho hem demostrat no amb paraules, sinó amb fets.
El federalisme consisteix en organitzar el poder des de baix.
El federalisme no és una proposta “territorial” o “identitària”. És una proposta d’organització per ajudar a resoldre els problemes de les persones, els problemes socials, començant pels problemes de la desigualtat, l’austeritat, l’atur i la precarietat laboral.
L’articulació política d’una societat democràtica comença per baix, per l’endreçament col.lectiu dels àmbits de la vida quotidiana, i progressivament cap a cercles territorials més amplis. Des d’una visió federalista, més i millor democràcia local és el primer pas cap a més i millor govern democràtic.

FEDeralistes d’Esquerres és plural i tenim socis i sòcies que recolzen a diferents candidatures. Com a associació només demanem que es respecti que aquestes eleccions són municipals, i que a l’hora de votar recordem que la democràcia i la justicia social comencen en els barris, les ciutats i els pobles. A títol individual, jo estic convençut que la candidatura que encapçala Jaume Collboni és la que és més coherent amb aquests principis.

No es pot ser alcalde de Barcelona sense tenir les idees clares pel que fa a l’organització del govern, perquè Barcelona no està sola al món.

Quins són els principis del federalisme (FED):

-Govern multi-nivell perquè hi ha problemes de diferent abast geogràfic, amb cada nivell escollit directament pels ciutadans, del municipi a Europa i algún dia al món.

-Sobirania compartida en comptes de monopoli de la sobirania en un món on els estats-nació estan en declivi i ja no serveixen per resoldre els grans problemes com la inestabilitat financera, les desiguatats o el canvi climàtic.

-Competències i finançament amb regles clares.

-Cooperació institucional en comptes de subordinació.

-Respecte a la diversitat i cultiu del diàleg i la concòrdia entre persones que pensen i senten diferent o que tenen orígens diferents.

Com es concreta això per a nosaltres, ciutadanes i ciutadans de Barcelona:

-Impulsar una ràpida evolució de l’Espanya autonòmica, que ve d’un estat unitari, cap a un estat federal, amb competències més clares, millor finançament territorial, un senat que serveixi per compartir la sobirania, diversitat de capitals i millor reconeixement de la pluralitat lingüística i cultural.

-Impulsar una ràpida evolució de la Unió Europea, que ve d’una realitat inter-governamental o confederal en un sentit federal: volem una Europa democràtica sense fronteres. Això vol dir més democràcia en el nivell europeu i més capacitat pressupostària i fiscal comuna per impulsar l’economia i fer polítiques redistributives.

-Barcelona, amb el seu potencial econòmic i cultural serà la primera beneficiada d’aquesta evolució, com a gran capital d’una gran regió europea organitzada amb una lògica federal.

Barcelona no hi ha qui la freni, però si el seu alcalde o alcaldessa no impulsa de forma convençuda aquesta evolució federal, quedarà gradualment al marge dels grans procesos de canvi que tenen lloc avui al món i perderà aliats (com els ha perdut el president Artur Mas, que avui s’ha convertit en un pària internacional a qui no rep ningú).

La majoria de gent que viu en democràcia al món ho fa en federacions. Però no cal que anem molt lluny per veure els resultats del federalisme, no cal que anem a Alemanya, Suïssa, Austria, Canadà, Estats Units, Austràlia. La Barcelona governada per governs progressistes és un exemple del que pot donar de si el federalisme: els alcaldes socialistes sempre van desenvolupar estratègies federalistes, obertes a la cooperació (que no a la subordinació), que van donar grans resultats. Recordeu aquells que hi éreu com van ser els JJOO:

-Participació popular.

-Cooperació institucional.

-Multi-lingüisme.

-Diàleg i proximitat permanent amb els ciutadans per impulsar la transformació urbana, però mai populisme (dir-li a tothom a cada moment el que vol escoltar).

Algú es creu que els JJOO haguessin estat possibles amb un alcalde independentista o amb un alcalde populista?

Jaume Collboni (JC) està fent una campanya exemplar, de propostes concretes, realistes, estudiades, que poden significar una gran millora per a tothom.

JC és una persona senzilla, preparada, compromesa amb la seva ciutat i les idees de progrés

Hi ha una tendència a parlar bé dels líders socialdemòcrates quan estan morts (Olof Palme) o s’han retirat (com Pasqual Maragall, PM): ja va sent hora d’abandonar la hipocresia, i reconèixer que mai cap ideologia no ha donat tant de benestar, a tanta gent, durant tant de temps com la socialdemocràcia (SD) o el socialisme democràtic.

De tots els candidats que es presenten, l’únic que recolzava i feia campanya per PM en els anys difícils (“Maragall, borratxo”) era JC. Jo ho sé, jo hi era. L’únic que fa anys que abraça i es creu les idees de la SD i el FED i que les posa en pràctica.

En el món global d’avui la socialdemocràcia no es pot aplicar en un sol país o en una sola ciutat aïllada del món, per això cal complementar la SD amb el FED.

A Barcelona, aquesta opció es diu JC; em nego a esperar que en Jaume es retiri perquè li ploguin els elogis. JC: ets el millor candidat, mereixes ser el nostre alcalde. Visca Barcelona i (com van dir Los Manolos) Visca la humanitat!