El curiós cas del partit invisible

Els socialistes a Barcelona, igual que a altres grans ciutats espanyoles, han tret un mal resultat. Les tendències de fons que dificulten la connexió de la socialdemocràcia amb les classes mitjanes urbanes i amb la joventut es poden apaivagar o agreujar a cada lloc en funció de la fortalesa de les organitzacions locals, la qualitat dels candidats o les campanyes electorals. De vegades els cops d'efecte a última hora serveixen més perquè la gent celebri el nom del publicista que per redreçar allò que ja no té massa remei. A Barcelona també ha afectat la polarització per la qual va apostar CiU i els seus mitjans afins, polarització que se li ha girat en contra; la majoria de la gent, posada a triar entre CiU i el caos, prefereix avui dia el caos. El que passa és que els dirigents convergents fa temps que han perdut el sentit de la realitat, i segueixen en el seu camí accelerat cap enlloc, disposats a dividir partits i acabar amb el poc talent que els queda. Però a part de Barcelona, el PSC ha tret un bon resultat. Això pot sorprendre a qualsevol persona que llegeixi els diaris o estigui atent als mitjans de comunicació, perquè el PSC és un partit en el millor dels casos invisible. Els que porten setmanes o mesos escrivint que el PSC es jugava la supervivència en aquestes eleccions, o que estava patint una voladura, o que estava en caiguda lliure, li sorprendrà saber que el PSC no només és la segona força política en número de vots amb més del 17%, sinó que guanya còmodament a la segona ciutat de Catalunya en número d'habitants (el telespectador de TV3 potser ni sap que hi ha una ciutat anomenada l'Hospitalet), igual que a Santa Coloma, Cornellà, Viladecans, Mollet, Granollers, El Vendrell, Esparreguera, Mataró, Tarragona, Lleida i un llarg etcètera. Sembla un mort d'aquells que estan molt vius. Això passa en plena tormenta perfecta: efectes de l'austeritat, onada sobiranista, sorgiment d'una esquerra populista... El PSC té molta feina a fer, fonamentalment continuar per la via de la renovació de les seves estructures internes, per fer-les més transparents i que serveixin per a fer la millor selecció possible del capital humà i del personal polític. Però està on ha d'estar, al costat del sentit comú i de la gent, sense demagògia. I ara col·laborarà amb noves majories d'esquerres intentant posar sensatesa i treballant perquè les coses funcionin al servei de la majoria, i es generi prosperitat repartida. Però també dient ben clar que ja no estem a l'any 1978 ni tampoc no estem al Carib, que avui estem a l'Europa de l'euro, i que la majoria de la gent hi vol continuar.