Ètica i progrés a Vilanova i la Geltrú

El dimarts vaig ser convidat per un grup de ciutadans de Vilanova i la Geltrú a parlar d'ètica i progrés a la Catalunya de 2015. Vaig tenir l'honor de ser presentat per l'ex alcalde de la ciutat i actual candidat a regidor del PSC per Sant Quintí de Mediona, Jaume Casanovas. Entre els assistents hi havia l'actual candidat a alcalde del PSC, Juan Luis Ruiz, i grans socialistes com Carolina Orriols, Teresa Llorenç, Assumpta Baig, nombrosos sindicalistes i molts altres. Quan veig que persones com Jaume Casanovas i Carolina Orriols segueixen ben actius treballant a favor del socialisme català (com Raimon Obiols o Isidre Molas, i també moltes persones de les noves generacions), penso no només que estan molt equivocats els qui creuen que els catalanistes han marxat del PSC, sinó que el millor del catalanisme segueix estant al PSC. Un catalanisme molt diferent del dels dirigents independentistes això sí, molt més realista i fèrtil a la vegada. Vaig expressar la idea que el que dóna coherència a les nostres idees socialistes, federalistes i per la regeneració democràtica és el criteri ètic que ningú no és més que ningú, i que per tant el valor que ens guia és la solidaritat, inclosa la solidaritat amb totes les persones siguin d'on siguin, incloent les persones de les futures generacions. Quan es tenen uns criteris ètics forts, es poden resistir moments millor i pitjors mantenint el rumb. La conversa es va centrar en la qüestió de la regeneració democràtica, sobre la qual tant Jaume Casanovas com Carolina Orriols van tenir paraules contundents, que jo comparteixo. Jo vaig dir que aquesta qüestió havia de ser una prioritat per a les esquerres, perquè clarament per a les dretes no ho és. No s'explica d'una altra manera que la força política més corrupta de Catalunya hagi aconseguit presentar candidatures sense cap problema a tots els pobles. O que el partit més corrupte d'Espanya segueixi encapçalant les enquestes a la majoria de comunitats. Erradicar les pràctiques de clientelisme i corrupció no és una feina trivial, però cal aprendre dels països que ho han aconseguit en molt bona mesura, ser conscients del problema i tenir la seva solució com a prioritat. Llàstima que no hi fóssim tots. Potser la propera vegada.