Europa, unida per la llibertat

Acabo d'escoltar a Matteo Renzi des de la manifestació de París per BBC World (el canal que miro més des que he deixat de veure TV3: quin contrast en tots els sentits!) i m'ha agradat el que ha dit, malgrat que tinc moltes reserves sobre el personatge. Ha dit que la manfestació era una gran oportunitat perquè tot Europa (líders i "gent normal") mostrés la seva unitat en donar un missatge de futur i esperança per a tothom que vulgui compartir un projecte de llibertat. Tinc la sospita que Renzi havia llegit avui al diari La Repubblica a un dels seus principals crítics, el veterà periodista, aquest sí admirat per mi, Eugenio Scalfari, que avui escriu: "La guerra contra el terrorisme, juntament amb les morts, les tensions, temors, té no obstant un aspecte positiu que no s'ha de subestimar: porta a concloure, fins i tot als que fins ara eren indiferents o fins i tot hostils, que cal construir una Europa unida, que aquesta s'aconsegueix en part per acords específics sobre temes de seguretat i intel·ligència i en part amb les deliberacions dels 28 països de la UE, la qual cosa equival a una transferència real de la sobirania. El terrorisme sembla haver triat a Europa com un camp de batalla; Europa només pot respondre donant passos cap a la unitat, no només econòmica, sinó política i no només per als dinou països de l'eurozona, sinó per a tota la Unió, perquè la immigració i la presència d'un nombre cada vegada més gran de les minories en molts països del nostre continent des de fa dues o tres generacions fan indispensable que es tingui en compte la seva diversitat en el marc d'un espai comú en el qual tots han de viure. Aquestes minories són propenses a convertir-se en la terra de proselitisme per als terroristes, però també poden ser educats en la democràcia, en el treball, en els drets i deures que una convivència cívica implica. Com a europeus, molt més que com a ciutadans de les diferents nacionalitats". Esperem que la reacció europea parteixi de l'esperit de Renzi i Scalfari, més que no pas de les vomitades del ministre del PP Fernández Díaz sobre restablir les fronteres a l'espai Schengen, o les del periodista Francisco Marhuenda criticant el multiculturalisme, que també he sentit o llegit a les darreres hores.