sábado, 17 de enero de 2015

Construir un estat fictici, destruir un govern real

A quanta gent seguirà enganyant Artur Mas? Ara alguns comencen a despertar-se i veuen que Artur Mas quan va anunciar les eleccions del 27-S ja no va parlar ni de plebiscitàries ni d'independència. I que no creu que sigui la votació definitiva, a diferència del que creu Oriol Junqueras. Artur Mas té certa experiència en tot (el bo i el dolent), estava al govern quan aquest mateix govern encara tenia cert prestigi entre altres governs, entre líders empresarials, entre dirigents estrangers: ell voldria seguir-ho allargant tot perquè almenys Duran Lleida no dongui el cop de porta definitiu. Quants líders empresarials o dirigents internacionals han visitat Catalunya i al president de la Generalitat en els darrers dos anys? El president deu saber, per la seva experiència, que fer un nou estat-nació en la zona euro és molt difícil, per no dir impossible a dia d'avui (amb Ucraïna calenta, problemes greus de seguretat a les capitals europees, inseguretat respecte a la mateixa integritat de la unió monetària, etc.), i molt menys sense tenir tot el poble, de forma realment unida i transversal, al seu darrera. Jo crec que ho sap, però enganya a tothom, a la gent indepe de bona fe, fent-los creure que de veritat està treballant per la independència. Junqueras amb la seva màxima ingenuïtat i ignorància (tothom a la UAB diu que com a professor no era massa bo) hi ajuda, perquè sembla que realment es creu que es pot ser independent al 2016, amenaçant amb no pagar el deute i ja està, per quadrar a Espanya i a la Unió Europea. Jo no em creuria a Artur Mas ni en el seu compromís de convocar eleccions el 27-S. Certament el més probable és que compleixi el compromís, altrament el ridícul seria monumental. Però algú a aquestes alçades pot rotundament assegurar que Mas té credibilitat suficient per complir aquest compromís? Les eleccions en general no es convoquen en càmera lenta, sinó que es dissol el legislatiu i es fan eleccions. D'aquí a l'estiu poden passar moltes coses, com accions judicials, convocatòries anticipades d'altres eleccions, enfrontaments en el terreny sobiranista... Pot ser que molts indepes de bona fe es treguin finalment el drap dels ulls i vegin que Artur Mas el que necessitava era un gran relat per tapar les retallades i la corrupció. El més trist és que això amb més o menys eleccions anirà per llarg, i mentrestant el gran perdedor de tot plegat és el bon govern de Catalunya. Les males privatitzacions, la incapacitat de combatre la contaminació atmostèrica que a Barcelona adquireix nivells terdermundistes, el desmantellament i desgovern de la sanitat, la projecció exterior no per fer un estat nació nou del qual a fora ningú no vol sentir a parlar, sinó per atraure inversions i construir béns col·lectius transnacionals... És clar que ni tot va malament ni tot va bé, però així com al Barça quan es guanya és gràcies a Messi i quan es perd és per culpa de l'entrenador o de l'àrbitre, ja sabem que a Catalunya el que va bé és gràcies als catalans, sobretot als convergents, i el que va malament és per culpa de Madrid. Doncs crec que ara ja no, i que molta gent comença a veure-ho.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada