Catalunya i Espanya,
mentrestant, a la seva. Vull dir que els diaris, les paradetes, les
recomanacions bibliogràfiques dels polítics i famosos, eren totalment alienes a
aquest fet (que el blog germà d’aquest va pronosticar fa uns mesos), que potser
està posant fi a 30 anys d’hegemonia intel·lectual neo-liberal i nacionalista.
Mentre la resta del món es pregunta com és possible que un llibre sobre les
desigualtats globals i el declivi de l’estat-nació per a fer-hi front sigui el
més venut del planeta, nosaltres seguim narcotitzats pels debats nacionalistes,
possiblement perquè molts dels millors que reclamava l’altre dia Javier Marías
segueixen callant. A la resta del món, els millors comencen a escriure o tornen
a fer-ho, i ho fan a favor del federalisme democràtic i de solucions obertament
distributives a nivell internacional.
Catalunya està passant
acceleradament de voler ser un dels motors d’Europa a ser un aspirant a
passatger sense bitllet en l’Europa de l’euro, mentre els bons economistes de la resta del món es pregunten ja com passar de l’euro a la unió política
federal (o sigui, sense fronteres) d’Europa. No som els únics, però comencem a
ser una mica exòtics. Si aquí el debat està dominat per la coalició
TDTParty+ANC, al Regne Unit domina les ones (està per veure si les urnes) la
coalició UKIP (Partit Independentista del Regne Unit)+SNP (Partit Nacionalista
Escocès), amb els seus líders Nigel Farage (Esperanza Aguirre?) i Alex Salmond
(Oriol Junqueras?) al capdavant.
Sisplau llegiu i regaleu a
Piketty abans que sigui massa tard, no espereu a la traducció. És una part
important de la guerra cultural per un món millor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario