domingo, 16 de febrero de 2014

El radicalisme democràtic empitjora la democràcia

A Suïssa un referèndum sobre l'entrada al país d'immigrants va ser guanyat per l'extrema dreta posant en serioses dificultats les relacions d'aquest país amb la Unió Europea, després de despertar els més baixos instints d'una part important de la població. Tothom reconeix que Suïssa és el país del món on la democràcia directa funciona millor, havent portat a greus disfuncions en altres indrets on també es practica sovint, com a Califòrnia, on diferents referèndums han portat a polítiques incompatibles entre elles, com impostos baixos i despesa pública alta. Si on funciona millor la democràcia directa porta a aquestes calamitats, es podrà entendre millor per què alguns hi plategem moltes reserves.
Al Regne Unit la dreta thatcherista, pressionada per un partit independentista amb un líder mediàtic i populista, acusa a liberals i laboristes d'antidemocràtics perquè suposadament no accepten el dret a decidir del poble britànic a sortir de la Unió Europea, en un referèndum que els conservadors tenen previst dur a terme l'any 2017 (un any pensat perquè aquest tema monopolitzi les eleccions de 2015). En realitat, liberals i laboristes el que pretenen és que els britànics decideixin a través de les seves institucions representatives, practicant la democràcia deliberativa amb la màxima participació ciutadana possible, conjuntament amb altres ciutadans d'Europa, de quina manera ens organitzem millor en aquest món globalitzat, on el Regne Unit, per molts referèndums que facin, seguirà sent una part fonamental d'Europa. La democràcia millora quan les instàncies de govern que ens afecten poden rendir comptes als electors, no quan fem veure que ens desenganxem de les jurisdiccions amb les quals ens relacionem encara que fem veure que no hi tenim relació.
A Itàlia, un líder fotogènic acabat de sortir del niu, promet resoldre urgentment els problemes que el seu país fa dècades que no aconsegueix resoldre, i pot arribar en les properes hores al govern malgrat que l'únic que ha fet ha estat guanyar unes eleccions per assolir el lideratge del seu partit. Atenció que de pas no es carregui l'últim partit democràtic que quedava a Itàlia.
A Catalunya es pretén resoldre una qüestió complicada (quin ha de ser l'encaix d'una Catalunya que ara està a Espanya, a l'espai Schengen i en la zona euro, en una Europa creixentment integrada i federal) de forma ràpida i amb un parell de preguntes que sembla que vulguin dir alguna cosa però que al segle XXI estan buides de contingut. I es pretén fer en un context de manipulació dels mitjans públics de comunicació i de les institucions de govern autonòmic que sí que hem decidit democràticament tenir. Estic d'acord amb el que diu Javer Cercas avui a El Pais Semanal (amic Cercas: potser si estiguessis més obert a afegir-te a accions col·lectives de l'esquerra, les veus no nacionalistes d'aquesta se sentirien amb més força, encara que els teus articles perdessin epopeia de "llanero solitario").

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada