viernes, 24 de agosto de 2012

L'enemic públic número 1 d'Europa hauria de ser a la presó (per Siscu Baiges)


No és una qüestió d’opinió, discutible. És un fet científic, constatable. Dos i dos són quatre i Angela Merkel impulsa una política que perjudica molts països europeus en benefici del seu país, Alemanya. Estem parlant d’economia, no de qüestions culturals, esportives o ideològiques. Ni tan sols d’esquerres o de dretes. Estem parlant de diners i de com circulen dins la Unió Europea.
La política d’austeritat que el grup de països que lidera Angela Merkel imposa al conjunt d’Europa està accentuant la crisi econòmica de molts països en benefici de les arques alemanyes (les públiques i les de la seva banca). Ho diu tothom que no té interessos ocults o sense ocultar en quedar bé amb Alemanya. Quan veig economistes dir que Espanya hauria de seguir l’exemple d’Alemanya, perquè l’economia d’aquest país funciona tan bé penso que en l’economista que queda retratat a “Inside Job” quan va cobrar una fortuna per fer un informe dient que Islàndia era una meravella econòmica, quatre dies abans que se n’anés en orris.
Ho diu tothom que analitza la realitat sense prejudicis o interessos creats. The Economist, Mayor Zaragoza, Anton Costas, Josep Fontana o Nouriel Roubini. A Angela Merkel l’interessa ben poc que la gent es suïcidi a Grècia o Itàlia per culpa de la crisi o que les famílies treguin els seus pares de les residències perquè no poden pagar els diners que els demanen. Ella vol quedar bé davant dels seus (els votants i els mitjans de comunicació que estan fent una demostració fastigosa del que és desinformar i falsejar la realitat del país i d’Europa).
Així les coses, i si els dirigents polítics europeus no gosen tossir-li a la nova emperadriu, cal que la ciutadania reclami l’empresonament o la dimissió de la governant alemanya. Amb quatre anys de comèdia/tragèdia ja n’hem tingut prou.
Cal un moviment europeu que reclami el processament d’Angela Merkel i el seu govern per crims contra Europa. Un jutge progressista em deia que no ho podem fer des del nostre país. Que cap jutge acceptaria una denúncia d’aquestes característiques.
I si el proper suïcida deixés escrit que en responsabilitza Merkel, Schauble i companyia de la seva mort, algun jutge en recolliria la denúncia? A les manifestacions dels “indignats” es demana que banquers i polítics vagin a la presó. Una periodista alemanya em demanava fa uns dies fotografies contra la Merkel a la darrera manifestació multitudinària contra la crisi. No en vaig trobar cap.
Jo m’he fet una samarreta amb la cara de la Merkel dins un cercle de direcció prohibida i l’exhibeixo sempre que puc davant els alemanys que vénen de vacances a casa nostra. No és descortesia. És informació. La informació que els neguen a casa seva.
Garzón ¿tu com ho veus això de detenir els màxims dirigents del govern alemany per obstaculitzar la solució de la crisi a mitja Europa? Com en podem dir? Maquinar per alterar el preu de les coses? Prevaricació a escala europea? Homicidi a gran escala?

2 comentarios:

  1. Home, abans d'arribar a fer una denúncia hi ha més passes a fer, no? Per començar, cal compartir l'anàlisi amb el major nombre de persones possible. I l'anàlisi no ha de caure en la germanofòbia. Es tracta de denunciar els efectes d'unes determinades normes político econòmiques i de les polítiques que segueix la coalició conservadora alemanya. I en això hi tenen molt a dir els propis ciutadans alemanys. Esclar que l'idioma és una barrera, però cal començar a escalar-la si es vol arribar a algun lloc. Quan es va fer efectiva la moneda única vaig pensar que la realitat europea seria molt més present, especialment als mitjans. No ha estat així, hem seguit vivint d'esquenes, una mica com a l'estat autonòmic espanyol després de la transició. Hem perdut molt de temps i haurem de treballar fort per conservar els projectes polítics que ens han dut fins aquí.

    ResponderEliminar
  2. (per Siscu Baiges)
    No és problema de germanofòbia, Ni molt menys. Estic molt preocupat pel futur dels alemanys que ara cobren 400 euros al mes per treballar en minijobs. Són més de 7 milions de persones que tindran pensions de misèria si no obtenen millors feines. És un problema de polítiques que
    defensen els interessos dels mercats financers en comptes dels drets de les persones de molts països europeus. A mi, aixo em sembla corrupció moral i si quan la Merkel o el Schauble, quan pleguin, se'n van a treballar a algun banc, entenc que seria corrupció pura i dura.
    El mateix que dic de la Merkel serveix pel governants polítics austríacs, finlandesos o holandesos -de dreta i esquerra- que van en la mateixa línia. Més austeritat és mes pobresa, misèria, abandonament sanitari i social, suïcidi i mort. Mes austeritat és més homicidis. I,
    malauradament, tots comencen a tenir-ne exemples aprop.

    ResponderEliminar