La democràcia i Europa estan sota atac per part de Trump i l'oligarquia tecnològica que li dona suport. Això més que justifica la Global Progressive Mobilisation, que vaig elogiar la setmana passada. Però l’elogi debilita i cal anar més enllà. Una crítica justa, si s'expressa amb els matisos suficients, és que amb l'esquerra no n'hi ha prou per salvar la democràcia (una altra és que s'ha de comptar més amb les bases locals quan s'organitza una cosa així: per exemple, B'92 va tenir els voluntaris olímpics).
Acceptar aquesta crítica es pot fer sense caure en la retòrica de la reacció de la qual parlava Hirschman, i en la qual han caigut alguns crítics. Ezio Mauro explica molt bé avui a La Repubblica que és la dreta qui ha d’aclarir-se, perquè ells tenen la responsabilitat d'estar deixant que els seus partits estiguin sent capturats per una secta xenofòbica i anti-democràtica.
Però l'esquerra serà més eficaç (especialment en el combat per defensar la democràcia) si, reforçant i retenint el suport de la classe treballadora, busca la col·laboració d'aquelles forces moderades que no són d'esquerres, i que també defensen la democràcia, com ja estem fent a les institucions europees, però també a Hongria, Polònia o Alemanya, i com hem fet en el passat en moltes societats. En el terreny econòmic, l'espai central s'està movent cap al centreesquerra (amb l'insuficient però prometedor Consens de Londres) i això obre possibilitats de col·laboració. En el cas particular de Catalunya, hi ha com a mínim 4 idees força que poden donar lloc a una aliança de l'esquerra amb persones i col·lectius d'un ampli espai de centre que defensin Europa i la democràcia:
1) L'humanisme cristià, i en general aquelles expressions religioses (no només cristianes) que posin l'èmfasi en l'humanisme i la igualtat essencial de tots els éssers humans, i que siguin les primeres a condemnar el fanatisme religiós i l'abús de poder (de naturalesa sexual, per exemple) en qualsevol institució.
2) Un capitalisme responsable, que promogui una empresa amb propòsit, compromesa amb la dignitat de les persones, la cultura tributària, l'ocupació de qualitat i la descarbonització de l'economia.
3) Un catalanisme integrador que accepti una definició generosa de què vol dir ser català i que valori la diversitat enriquidora de Catalunya.
4) Un europeisme federalista que entronqui amb la vocació europea del catalanisme i una visió del Continent on les fronteres entre estats tinguin cada vegada menys importància (com el que promou l'ex-lehendakari Urkullu)
No hay comentarios:
Publicar un comentario