El federalisme, una idea moderna i pràctica

A l'assemblea d'ahir de Federalistes d'Esquerres (FED), el seu president Joan Botella va dir molt encertament que un dels modestos èxits de l'associació havia estat posar sobre la taula la vigència del federalisme com a idea de present i de futur, i no només com una d'aquelles coses que s'estudien en els llibres d'història.

La projecció quasi clandestina del documental "Federal" (boicotejat pels mitjans de comunicació de la Generalitat) ha posat de manifest que la idea té a veure amb buscar alternatives contra els nacional-populismes del present (anomenats per alguns populismes plutocràtics o també sado-populismes), i amb buscar formes de govern per gestionar els gravíssims problemes socials de la humanitat, des del canvi climàtic, fins a l'evasió i la competència fiscals, passant per les migracions i els problemes de persones refugiades. El federalisme és la idea de construir una democràcia multi-nivell on ningú tingui el monopoli de la sobirania, amb el gran repte avui, en marxa i en progrés, de fer una Europa federal a través de la Unió Europea. 

Hem passat del federalisme de Pi i Margall al federalisme de Thomas Piketty, l'economista francès autor de best-sellers, que parla del social-federalisme com una de les grans receptes del present i del futur per abordar de forma creïble les injustícies socials del nostre temps.

Són idees que estan avançant, de forma imperfecta i lenta, però estan avançant, a Espanya i a Europa, per exemple amb l'aprovació dels fons Next Generation EU, que per primera vegada senta les bases d'una Europa fiscal. No només la majoria de persones que viuen avui en democràcia al món ho fan en federacions, sinó que la democràcia multi-nivell és la via per abordar formes de governança global, que avui ja s'estan assajant a Europa.

La foto del nostre federalisme la veurem demà, quan els presidents autonòmics espanyols es reuneixin amb el govern espanyol i amb la presidenta de la Comissió Europea. Aquest és el nostre federalisme, no és una entelèquia, ja el tenim aquí, ja és com ens governem, en un continuum democràtic que va de l'ajuntament a les institucions europees. És ridícul en aquest sentit que el govern català segueixi resistint-se, fins el moment d'escriure això, a adoptar el Radar Covid, una app de rastreig homologada a nivell europeu i utilitzada per totes les les altres comunitats autònomes. La contribució del govern català al déficit federal té ja un cost en vides humanes.

L'estat d'alarma, acabat de declarar pel govern espanyol, és un exemple de la nostra ja real, però imperfecta, co-governança federal, prenent una decisió general a petició de les comunitats, que ha de ser executada per aquestes amb modulacions territorials. 

Els qui fins ara deien que el federalisme és tan difícil com la independència de Catalunya, que es vagin buscant una altra excusa per seguir boicotejant el federalisme.

El nacional-populisme de dretes s'ha inventat per amagar les desigualtats i perpetuar-les, ho explica molt bé el llibre "Let Them Eat Tweets" ("deixeu que mengin tuits") per als Estats Units, però també val per altres casos, inclòs el català. Els autors del llibre remarquen que això no s'ha produit en un laboratori, sinó per l'assaig i error de certes élites desesperades davant de la dificultat per mantenir la seva agenda socialment injusta en un context democràtic. No hi ha res com exaltar passions ètno-nacionals, lingüístiques o religioses, per apartar l'atenció de les injustícies socials, encara que calgui subcontractar la mobilització a organitzacions "friquis". 

El combat del federalisme contra el nacional-populisme no forma part de cap eix "territorial". Això només està en la imaginació i la retòrica. Aquest és un combat social, ho saben molt bé els plutòcrates que recolzen el nacional-populisme, ho fan per mantenir els seus privilegis a la desesperada, buscant per la via dels greuges i les emocions l'adhesió de persones de menys recursos. Sembla mentida que encara hi hagi persones amb passat progressista que els hi facin el joc. El federalisme és un combat social per governar per a la majoria, amb eines a l'abast dels problemes que tenim plantejats, que no són cap broma.