domingo, 3 de abril de 2016

Proletaris del món, uniu-vos: "canviem els horaris!"

Mariano Rajoy ha trencat el seu silenci per anunciar la que seria sens dubte una reforma útil: canviar els hàbits horaris de la societat espanyola. Sorprèn però que no aprofiti per anunciar altres grans reformes, com per exemple contra la corrupció, o per millorar la política exterior espanyola perquè pintem alguna cosa a Europa i al món, o per reduir les desigualtats, o per millorar el finançament i l'organització de la recerca i la innovació a Espanya, o per crear molts més llocs de treball. També sorprèn que aquesta iniciativa sigui molt semblant a la que ens venen com la reforma emblemàtica del grup dirigent a Catalunya, anomenat Junts Pel Sí, dirigit per CDC, i format també per ERC i un grup d'independents (i no sé si per les CUP), entre ells alguns provinents de partits d'esquerres. En el cas català, el projecte de reforma dels horaris està liderat per Fabian Mohedano (fins fa poc temps membre de la direcció del PSC), que sens dubte d'aquesta manera troba una via útil per canalitzar les seves enormes contradiccions i els remordiments que el deuen torturar en la intimitat. Li va tocar substituir Artur Mas com a diputat de Junts pel Sí, cosa que va celebrar amb un tuit antològic el passat 13 de gener: "un honor substituir #presidentMas i un privilegi continuar amb els valors republicans i socialistes que va representar @joanignasielena". Sens dubte que no hi ha res contradictori entre els valors republicans i socialistes i reformar els horaris, però a un se li ocorreixen moltes altres formes de justificar un sou públic de forma coherent amb els valors republicans i socialistes: trencant els concerts amb els col·legis sexistes, condemnant els dirigents que amparen la corrupció als seus partits, vetllant per la neutralitat dels mitjans públics d'informació, promovent canvis que acabin amb la privatització de la sanitat i redueixin les llistes d'espera... Que consti que sóc un total defensor, en la teoria i en la pràctica, d'uns nous horaris. Sempre que puc sopo abans de les vuit i dino abans de la una. Però em sembla que intentar vendre aquesta croada com una gran reforma revela molt sobre la pobresa d'idees d'alguns dels nostres dirigents i les dificultats que tenen per sortir amb dignitat dels embolics en què estan ficats. Jo no sé si altres països tenen els horaris que tenen per decret o per lideratge polític o perquè han evolucionat així degut a la competència i l'educació. Potser per millorar la productivitat podríem millorar la competència dels mercats i millorar el sistema educatiu fent-lo més igualitari. A Espanya ja queda poca gent que faci la migdiada (jo quan puc la faig al tren i dura 10-15 minuts, i no penso deixar de fer-la, ni crec que em faci menys productiu, sinó més). Si competíssim més en aquells sectors injustificadament tancats a la competència, si ens internacionalitzéssim de veritat (parlen anglès Rajoy i Mohedano?), si aprofundíssim en la cultura de la recerca i la innovació, automàticament adquiriríem uns horaris més racionals, dedicaríem menys temps a reunir-nos, i seríem més productius, mantenint algunes especificitats que potser no són tan dolentes. Però, és clar, políticament això de la competència i l'educació és més difícil i llueix menys. Crec francament que és un d'aquells casos on hi ha un abisme entre les polítiques de demana una societat en crisi i allò que són capaços d'oferir determinats dirigents atrapats en el laberint on estan perduts.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada