viernes, 22 de enero de 2016

Governants de qualitat, si us plau

Ara que hi ha una polèmica sobre la baixada de nivell a Catalunya des del suposat govern dels millors al govern de Puigdemont, i que s'està en ple debat sobre el futur govern espanyol, i que els socialistes es plantegen entrar al govern de Colau a Barcelona, potser és un bon moment per reclamar la importància de la qualitat dels governants. No em refereixo necessàriament a acabar les carreres universitàries ni a tenir títols, perquè la qualitat en la política i el govern és quelcom difícil de definir i mesurar (però això no vol dir que no sigui important). Però a mi em preocupa que el conseller d'economia i vice-president del nou govern català no tingui coneixements d'economia, i que el nou conseller de sanitat no tingui coneixements de sanitat. Tant ells com el nou president són bàsicament experts en comunicació política (en diferents formats) i poca cosa més. A mi em preocupa que el responsable de pagar la meva nòmina (i la de tots els treballadors públics de Catalunya) sigui un predicador que no entengui que quan s'està en necessitat permanent de demanar crèdit (financer, em refereixo), cal portar corbata. El seu predecessor va cometre greus errors, però la seva experiència i intel·ligència feien que en situacions límit, busqués solucions pragmàtiques. També em preocupa que la gestió de la sanitat amb la qual alguns familiars meus i jo ens farem vells estigui en mans d'algú que ha tingut serioses dificultats per tirar endavant una carrera professional, la que sigui. I que tots ells estiguin dirigits per algú triat a dit i que com a grans atributs té la seva experiència en el món comunicatiu i polític local de les comarques gironines exclusivament. Per això crec que és important que Jaume Collboni a Barcelona i Pedro Sánchez al conjunt d'Espanya facin bandera de la qualitat en la política i la gestió pública, i que proposin que hi hagi professionals de prestigi en els llocs de direcció i responsabilitat. En particular, crec que Pedro Sánchez hauria d'oferir a la resta de forces polítiques un govern basat en un programa de reformes progressistes i federals, integrat per personalitats polítiques i professionals, i especialment format per persones amb prestigi al conjunt d'Europa. El programa que s'ofereixi i el perfil de les personalitats haurien de fer difícil d'explicar a altres forces polítiques no votar a favor d'aquesta proposta. Aquesta podria anar acompanyada d'una oferta d'elaborar en dos anys una reforma de la Constitució (en una comissió presidida per una persona dialogant del PP, i per la qual passessin els principals experts constitucionalistes d'Espanya i Europa), i que si aquesta és aprovada en aquest termini per les forces polítiques des del PP fins a Podemos, es podrien dissoldre les càmeres i convocar noves eleccions, on cadascú rendeixi comptes del seu comportament en aquesta etapa decisiva de la història de la pell de brau. (Ja sé que tot això no és fàcil que passi).

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada