martes, 6 de octubre de 2015

Rebel·lar-se contra l'adoctrinament i el pensament únic

Tenir esperit crític no condueix directament cap a la felicitat. És més, sovint t'hi allunya perquè t'empeny a criticar persones amb les quals pots tenir relació, de vegades jeràrquica o de necessitat mútua. Sovint ens callem el que pensem per no erosionar relacions que tenen un valor per a nosaltres. Però l'esperit crític fa persones més sòlides i fortes. La felicitat és difícil de definir, i en qualsevol cas tots combinem períodes més alts i més baixos. El que importa és poder mantenir una certa fortalesa interior per no deixar-nos arrossegar per coses que no ens agraden. En aquest sentit, té molt de mèrit l'esforç que fan tots aquells que s'oposen a l'adoctrinament i al pensament únic, sigui en el terreny que sigui. En aquest sentit, voldria destacar dos exemples. En primer lloc, el de CCOO, que ha lamentat que la televisió pública catalana, finançada amb els impostos de tots nosaltres, tingui un programa d'economia dirigit per un economista de dretes, partidari de les receptes econòmiques neo-liberals i que ha recolzat en el passat les polítiques del partit republicà dels Estats Units. Resulta que aquest economista (des de fa anys més conegut per les seves jaquetes i per la seva vinculació al fosc món de les directives del futbol que per les seves contribucions a l'economia) al mateix temps forma part del star system del moviment independentista català. Aquesta és la cohartada perfecta perquè els suposats sectors progressistes de l'independentisme s'empassin aquest gripau com se n'han empassat i se'n seguiran empassant molts altres, ara que han deixat enrera la seva capacitat de rebel·larse contra l'adoctrinament i el pensament únic. També mereix un fort aplaudiment i la solidaritat de tots els demòcrates el cantant Joan Manuel Serrat, que s'ha expressat contrari a la independència de Catalunya, i a canvi ha estat objecte d'una campanya d'assetjament (una nova "fàtua") que alguns ja han comparat a la que va rebre en 1968 quan es va negar a anar al festival d'Eurovisió perquè no li deixaven cantar una cançó en català (quan ser catalanista era força més arriscat que avui).

3 comentarios:

  1. Benvolgut senyor Trillas,

    Permeti'm aconsellar-lo des de la modèstia: Si ha d'escampar mentides com la del linxament de Joan Manuel Serrat, hauria d'anar ràpid a fer-ho. El moment per fer-ho era ahir, avui twitter va ple de gent que ha buscat insults a Joan Manuel Serrat i només n'ha trobat de castellans que l'insultaven per cantar en català.

    Per cert, em sembla molt curiós que vosté faci gala de revelar-se contra l'adoctrinament i el pensament únic i acte seguit ho exemplifiqui prejutjant el programa de televisió de Xavier Sala.i.Martin.

    Ara per ara, del programa només en podem jutjar el primer capítol, que tenia com a objetiu parlar de la innovació. Una temàtica bastant agnòstica, tant pel que fa a l'eix social com a l'eix nacional.

    La ironia del seu comentari, per tant, és doble: Per una banda linxa Xavier Sala i Martin i el desacredita per liberal i independentista abans de veure'n el programa. I ho remata repetint que JMSerrat ha estat assetjat quan fa 24 hores que ja sabem que és una falsetat més del Periodico.

    Per altra banda crida a la gent a tenir esperit crític i ho exemplifica posant a parir TV3 per haver fet un programa en màxima audiència que pregona....

    ...l'esperit crític!!

    És vosté de deu.


    ResponderEliminar
  2. El director del Periódico ha demostrat la veracitat de l'acusació de linxament (no és l'únic que s'ha produit). Clar que si ja d'entrada es desqualifica el mitjà... Respecte a XSM reitero el meu elogi de CCOO i la seva crítica: és un economista que representa el pensament únic en el doble sentit. Hi ha molts economistes molt millors per parlar d'innovació, cosa que també es pot fer des de diferents perspectives. de temes agnòstics en economia n'hi ha ben pocs.

    ResponderEliminar
  3. Es veu que el programa de XSM sobre la innovació era tan agnòstic que fins i tot hi sortia en Pep Guardiola. Sembla que la misteriosa desaparició dels twits intolerants contra Serrat no va afectar el de Guillem Camprubí del 4 del 10 que deia "#Serrat: nací en el mediterráneo i hi moriràs com continuis així feixista". Deu ser la cara amable del procés.

    ResponderEliminar