jueves, 22 de octubre de 2015

Amb aquest material no farem una Dinamarca

El líder polític del moviment independentista català, Sr. Artur Mas, ha presidit un govern que està sent investigat per un jutge del Vendrell, arrel d'una denúncia inicial d'una regidora d'ERC de Torredembarra, de contractar amb empreses que pagaven el 3% del contracte al partit liderat pel Sr. Mas, Convergència Democràtica de Catalunya. Els acusats mereixen la presumpció d'innocència, com la mereixen els acusats del cas Palau, com la mereixen els membres de la família Pujol, molt propers al Sr. Mas, que estan sent investigats també per la justícia. Com també la mereixien tots ells quan ja en Pasqual Maragall els va etzibar allò de "vostès tenen un problema...". Però són molts els casos que s'acumulen i que afecten al partit i al govern liderat pel Sr. Mas. Que els dirigents d'ERC (no em refereixo a militants honrats com la senyora de Torredembarra), o altres companys de viatge procedents de l'esquerra, encara li facin el joc al Sr. Mas, i segueixin amb la pretensió de fer-lo president de la Generalitat, és francament sorprenent. La independència de Catalunya, com reconeixia el Sr. Mas fa uns anys, abans de les retallades i l'eclosió del cas Palau, és quelcom molt difícil ni tan sols d'imaginar en l'Europa unida del segle XXI. Però és respectable que hi hagi gent que hi cregui i que ho defensi democràticament, com són respectables totes les idees. Però els independentistes catalans tenen cada vegada més difícil argumentar que necesitem la independència per construir institucions de més qualitat (la teoria del "reset institucional"). Les institucions es fan amb els inputs que existeixen en una societat: el seu personal polític, els seus sindicats, les seves empreses, els seus mitjans de comunicació. I tenim el que tenim, i sembla (veurem si el jutge del Vendrell ho confirma) que algun del pitjor material que tenim està en el partit majoritari del moviment independentista. Entre els fins fa poc líders de la seva vessant social les coses no produeixen més esperança. La senyora Forcadell, que ha de presidir el Parlament que ha de donar segons ens diuen passos irreversibles cap a la independència (m'agradarà veure'ls), ja ens va dir fa un temps que en algun moment caldria saltar-se la legalitat, o que les persones de dos partits polítics democràtics no eren catalanes. Dubto francament que sigui la persona més capacitada per portar-nos a la construcció d'institucions de qualitat al servei de tothom. Veurem com li prova el pas d'agitadora de part a segona autoritat de Catalunya. Segur que els meus comentaris són de traç gruixit, perquè ja confesso que no veig ni TV3 ni 8TV, com fan els ionquis del procés, però o molt m'equivoco o per aquí no es va ni a Ítaca ni a Dinamarca.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada