lunes, 29 de junio de 2015

Ni superioritat moral ni cognitiva

Lluis Basstets ha explicat molt bé els excessos de les pretensions de superioritat moral en determinades polèmiques dels nostres dies. Una cosa semblant es podria dir de les pretensions de superioritat cognitiva, és a dir, d'aquelles situacions on es defensen les preferències pròpies com si fossin veritats científiques i no senzillament com a preferències subjectives. Com que en aquests casos l'exercici complicat és intentar fer auto-crítica, jo intentaré fer la meva. Bé: fer auto-crítica és tan difícil i tan inusual (quan es fa sincerament) que jo trobo quasi impossible fer-me-la a mi mateix individualment, però l'aplicaré a persones amb les quals habitualment coincideixo en moltes coses (però no en totes). Un d'aquests amics va escriure l'altre dia (en el context d'un article sobre les esquerres i les banderes) que el partit Ciutadans tenia una visió "cabal" d'Espanya. Com que entenc que "cabal" intenta revestir el judici d'un aura d'objectivitat, em sembla que és criticable. La visió que Ciutadans té d'Espanya és tan opinable com la de qualsevol altre, i és resultat de les preferències dels dirigents i membres d'aquest partit. La visió que jo tinc d'Espanya és molt diferent, però no crec que sigui ni més ni menys cabal. Un altre amic titolava un article seu (amb el fons del qual jo hi estava d'acord) amb un "No t'equivoquis, Ada", referenint-se a la decisió de l'alcaldessa de Barcelona d'anar a la mani independentista. Com si hi hagués una manera objectivament equivocada i una encertada d'enfocar aquesta qüestió. El que hi haurà seran opinions i preferències polítiques que es poden compartir o no. Encara un altre amic, sobre el mateix tema, deia que sí que li semblava bé que Ada Colau hi anés, que ella "sí que havia entès" que no es pot anar en contra d'un moviment tan ampli de ciutadans, com si hi hagués de nou una veritat objectiva a "entendre" sobre aquesta qüestió. Jo sóc federalista, estic contra quasi totes les banderes, contra les fronteres i contra els himnes, però no perquè això sigui una veritat científica, ni perquè jo cregui que estic en la veritat i els altres en la foscor, sinó perquè són les meves preferències. En la discussió és útil aportar dades objectives (com dir que la majoria de persones que viuen en democràcia al món ho fan en federacions), però jo no defenso el federalisme per aquestes dades objectives (altres n'aportaran unes altres), sinó perquè en la meva modesta opinió un món organitzat sota els principis del federalisme (i el socialisme democràtic) és preferible, vistes les alternatives. També sobre la qüestió de la crisi de l'euro i la situació a Grècia, ja estan sortint molts experts que ho entenen tot i parlen amb molta contundència. Jo no sé què passarà, però sí que em sembla desitjable i coherent amb el món que m'agradaria que ens donguéssim, que s'arribés a un acord que permetés enfortir la unitat europea i avançar cap al federalisme en un context democràtic i igualitari (reestructuració del deute+reformes creïbles?).

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada