viernes, 19 de junio de 2015

Artur!

Sembla que el pre-candidat del Partit Republicà a la presidència dels Estats Units, Jeb Bush, pensa basar la seva campanya electoral en l’eslògan “Jeb!” Noti’s el punt d’exclamació al final del seu nom de pila, omitint de forma hàbil el seu cognom, no fós cas que algú hagués de recordar el seu parentiu amb dos anteriors presidents dels Estats Units francament impopulars.
Quan es tracta de blanquejar les connexions i implicacions dels seus candidats presidencials, val a dir que la dreta nord-americana és molt més hàbil que la nostra. A Catalunya ha començat la cursa per presentar un nou perfil d’Artur Mas, com a líder d’un Partit Català d’Europa o d’un Partit Demòcrata de Catalunya (donat que amb la independència no n’hi ha prou ni probablement s’hi arribarà mai mentre Espanya segueixi a l’euro, encara que se li digui a la gent de “les entittats” que sí…). No sé per què, però em fa l’efecte que els demòcrates i europeïstes no comprarem la moto. La idea d'un partit català d'Europa va ser de Pasqual Maragall, mentre que Artur Mas ha passat la major part de la seva vida política fent de cap de l'oposició (poc amistosa) de Maragall a l'Ajuntament de Barcelona i al Parlament de Catalunya, fins al punt d'arribar a pactar la seva defenestració amb Zapatero. Per altra banda, no sembla que el grau de lleialtat a Europa hagi impressionat gaire als líders europeus en els darrers anys (faxos inclosos). Pel que fa a liderar una mena de Partit Demòcrata, seria interessant saber què en pensa l'economista pro-republicà (dels USA) Xavier Sala i Martín, un dels grans aliats de Mas. O com és que pensen fer un partit demòcrata sense primàries, o si pensen buscar un suport majoritari entre els grups culturals i ètnics no hegemònics (com fa el partit demòcrata d'Obama i Clinton), o si pensen fer com l'actual partit demòcrata nordamericà i defensar una sanitat pública.
Els fans d'Artur Mas el volen caracteritzar com un líder internacionalment homologable, però en la pràctica tots els esforços van, més que a desenvolupar un projecte creïble i homologable a l'Europa del segle XXI, a ocultar la corrupció i el conservadurisme, i a triar una oposició (les CUP, per cert euroescèptiques) que no li pugui crear cap problema, i on es puguin entretenir els fills mentre es fan grans i tornen al sentit comú. Els esforços també van adreçats a destacar problemes cognitius dels que no combreguem amb l’independentisme ("aquests no han entès res"), sense adonar-se que comencen a ser objecte d'estudi en alguns centres de recerca sobre psicologia social. Però reconec que explotar els problemes cognitius de l’electorat pot ser una bona estratègia. Ara bé: tot això de fer passar Artur Mas per demòcrata i europeïsta crec que no funcionarà. Millor senzillament copiar els republicans dels Estats Units i fer un bon cartell que digui senzillament: “Artur!” i així ens oblidarem de tota la resta (Pujol, 3%, Millet, seus embargades, sanitat retallada i privatitzada, educació segregada, autogovern ensorrat, país dividit…).

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada