sábado, 7 de febrero de 2015

Un molt bon acte no serà suficient

La trobada socialista d'ahir al Palau de Congressos de Montjuic va ser una gran posada en escena, que només un partit viu, amb unes sòlides arrels (i no fundat en un plató de televisió) i amb idees per al futur es pot permetre. Fa pena pensar en els que se n'han anat per fer partidets o afegir-se a la sínia de Mas i Junqueras i que han decidit deixar de fer part d'això. Hi van parlar representants sindicals, líders d'entitats i responsables polítics. Quasi tots ho van fer molt bé, però jo hi destacaria les paraules del cineasta Albert Solé i de la vice-presidenta de Federalistes d'Esquerres Carme Valls. Solé ens va recordar que Catalunya viu un declivi cultural que cal frenar, que avui els nostres millors cineastes i autors no troben en Barcelona l'estímul a la creativitat que hi havia en el passat, i que se n'han d'anar. La doctora Valls, la degana del federalisme, va donar una lliçó que com un tuitaire va dir no es podria resumir en 140 caràcters, esperem que aviat la pengin a la web de Federalistes d'Esquerres. Sobretot va dir, per a astorament d'alguns dels assistents que s'han empassat de vegades el concepte amb pa amb tomàquet, que el concepte de sobirania estava caduc i que era quelcom de la monarquia i de l'Església. Els Socialistes de Catalunya fan molt bé a posar l'èmfasi en les desigualtats: igual que és el partit que més ha fet per les llibertats, d'aquí 30 anys haurien de ser recordats com els qui més han fet contra les desigualtats, que ara són creixents. Però tot això només va ser un acte, una posada en escena. Es van reconèixer errors, aspectes en els quals els socialistes no han estat a l'alçada. Caldrà passar a l'acció per corregir aquests errors. Només es va fer esment de passada al flagell de la corrupció, i no es va parlar de clientelisme. Suposo que no tocava, i que és un aspecte que alguns dels assistents prefereixen que no es toqui. Han de canviar els estatuts i les actituds del partit, i no només fer un consell obert que no toqui les estructures de poder, cal canviar la forma de presa de decisió dels congressos i d'elecció dels candidats (i no només, que també, canviar la llei electoral i fer primàries per triar el primer candidat). I hi ha d'haver un fort compromís ètic per reduir els càrrecs de confiança i deixar de promoure la selecció del personal polític a base de tenir col·locats els que porten el control de facto del partit en grups municipals, òrgans supra-municipals i altres canongies. Si aquestes coses no es fan, serà fàcil que els del plató de televisió ens assocïin a la casta, i els que després d'algunes dècades ens mirem les coses amb una mica d'escepticisme no podrem deixar de tenir una sensació de déjà vu: per què les fórmules (i les persones) que en els darrers 30 anys van servir per organitzar la Conferència d'Homes i Dones d'Esquerres, la Convenció per una Majoria Nacional i de Progrés, la Conferència Oberta, etc. etc etc., han de servir ara per fer la nova força política de l'esquerra del segle XXI? Finalment, ahir en els discursos va haver-hi un gran absent: Europa i el federalisme europeu, només esmentats de passada i retòricament (potser amb l'excepció de l'apel·lació al pacte per salvar Grècia de Miquel Iceta). Sense un estat federal europeu, sense una reforma federal democràtica de les institucions europees, no res del que es va dir serà possible. Ni reduir les desigualtats, ni pujar els salaris, ni combatre el frau fiscal, res de tot això no serà possible sense un pacte federal europeu. Tampoc no serà possible treballar per la regeneració democràtica si les decisions es prenen de forma opaca per part de poders llunyans, ni serà possible erradicar la corrupció si no hi ha un estat federal europeu que dugui a terme polítiques redistributives amb un tresor europeu digne d'aquest nom que reduixi la concentració creixent de les grans fortunes. La reforma federal no és una forma de resoldre el "tema territorial": és una proposta d'organització del poder que faci possible que la democràcia del segle XXI resolgui els nostres problemes socials. Companya, company: arremanga't.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada