Produeixen càncer els partits socialistes?

Un penell, d’acord amb viquipèdia, és un dispositiu generalment metàl·lic, instal·lat habitualment sobre una teulada o un lloc elevat, compost d'un element rotatiu a sobre d'un eix vertical fix que permet que es mogui segons la direcció del vent (en castellà es diu “veleta”). Això produeix una correlació elevada entre la direcció del vent i l’orientació del penell. Aquesta correlació no hauria de portar cap observador a pensar que el penell causa el moviment del vent.

De vegades un té però la sensació que alguns que apareixen a la premsa o al món mediàtic pontificant sobre algunes coses es comporten com autèntics penells. Pels seus sobtats girs d’opinió, un pot endevinar per on bufa el vent, encara que alguns es puguin pensar que són els seus girs els que fan canviar la direcció de les coses.

Això m’ha vingut al cap avui quan he vist que un diari dedicava tota la seva portada del diumenge a la pregunta de si desapareixerien els partits socialistes, i anunciava un debat sobre el tema entre un filòsof que no va acabar el doctorat i una metgessa que ha dedicat la major part de la seva carrera professional a la política. Tots dos han estat molts i molts anys en càrrecs importants en administracions governades pels socialistes, i el seu distanciament ha coincidit amb un canvi de la direcció del vent. Potser sí que un dia els partits socialistes desapareixeran com els dinosaures, encara que avui siguin el segon grup al Parlament europeu i que estiguin al govern d’importants països al continent europeu i americà. Les dificultats relatives per les quals passen a Europa no són fàcils de diagnosticar. En un altre diari, avui dos politòlegs aquests sí ben estudiosos tenien serioses dificultats per oferir un diagnòstic del per què i les possibles solucions d’aquest declivi relatiu. Els que volen tenir un lideratge polític i intel·lectual, fins i tot ètic, potser farien millor a oferir-nos quines són les seves propostes, i quins aliats tenen per tirar-les endavant. Però prefereixen alimentar els “fads”: igual que de vegades corren veus que la telefonia mòbil produeix càncer, o que les vacunes produeixen autisme, a alguns els interessa alimentar el mite que els partits socialistes són una espècie en extinció. Doncs ja ho veurem, perquè al llarg de la història han passat per tràngols bastant més difícils que els actuals.

Quines són doncs les propostes dels qui semblen penells i quins són els seus aliats? Si l’aliat és algú com el senyor Junqueras, líder d’ERC, la veritat és que jo em quedo amb la vella socialdemocràcia europea. Ahir vaig veure a Junqueras en una tele espanyola, i cada vegada que obria la boca començava dient “és evident”. La veritat és que ben poc del que deia em semblava a mi evident, especialment perquè en tots els seus arguments ignorava el condicionant que imposa el fet que Catalunya i Espanya en 2015 pertanyen a la Unió Europea i la zona euro. “És evident” que per Junqueras Europa és com si no hi fós. I aquesta incoherència fonamental és la que farà que els penells segueixi girant, i que alguns acabin ben marejats.