La majoria no és ni caspa ni ceba

Per què no escric més d'altres temes que no siguin el debat entre independentisme i federalisme? Almenys dues persones, els dos persones d'esquerres que no descarten anar a la V (jo sí que ho descarto, en termes semblants als de Jaume Reixach), m'han fet aquesta pregunta. Jo també me la faig de vegades. La resposta és que (a part del fet fàcilment comprovable que sí que escric sobre altres coses, especialment sobre Europa i en el germà anglès d'aquest blog, tot i que jo ho veig tot força relacionat) crec que el federalisme i la lluita contra els sobiranismes és una de les grans qüestions dels nostres dies (no només a Catalunya, també al Regne Unit, a França, a l'est d'Europa i al Pròxim Orient), i que crec que ens hi juguem el futur d'una democràcia de qualitat i d'un projecte de major igualtat i progrés sostenible. Jo crec a més que cal mostrar la repulsa davant d'aspectes molt inquietants del "procés" català (manipulació del llenguatge, pressió social als pobles, deriva dels mitjans públics, captura de l'administració de tots, manipulació de la història, etc etc etc) i que cal oferir una alternativa a l'identitarisme, a l'estat-nació i al centralisme, i en els darrers 3 anys els sectors que promouen la V han estat totalment estèrils en aquest sentit.
Sembla que la majoria de la societat catalana està d'acord amb mi, només cal que surti de l'armari, i jo i altres ens hem proposat modestament contribuir-hi. En feliç ocurrència de Dani Inglada, no som ni  la caspa ni la ceba. Molts ja estan sortint de l'armari i s'expressen amb una eloqüència tranquil·la que no veureu en els mitjans públics de comunicació. Si teniu dubtes sobre si sortir de l'armari i confessar-vos federalistes, podríem donar-li la volta a un eslògan que es va servir una vegada: "Dubtes? Posa TV3!"
Que la majoria estigui per una opció que no és la independència sobtarà al televident de "la seva" o a l'habitant d'algun poble de Catalunya, però no sorprendrà a qui passegi a diari per la Catalunya-ciutat, i vegi de què parla gent, en quins idiomes, i quines banderes no es posen a la immensa majoria dels balcons. Hi poden posar els mitjans que vulguin i els megàfons que els dongui la gana: que no som indepes!!!
Ara que el projecte liderat per Artur Mas va contra les roques, i que la majoria ho veu amb preocupació, és trist veure com antics companys de camí són ara ells (o elles) els o les qui reparteixen carnets de bon catalanista. Alguns que van començar aspirant a ser més d'esquerres, més catalanistes i més regeneradors que ningú han acabat aferrats als seus escons, o muntant seminaris amb el centre d'estudis Jordi Pujol, o confabulant per ser la darrera crossa de Convergència, i això sí, dividint els partits d'esquerres mentre es busca una "aliança catalana de progrés". El progrés al món serà federal o no serà.