domingo, 6 de julio de 2014

Per un PSC que el país necessita (per Francesc Esteva)

Davant el present impàs en què es troba el PSC potser caldria reflexionar des de la perspectiva de les idees fundacionals. Les bases fundacionals del PSC tenien dues components bàsiques:  Som catalanistes (mai hem sigut nacionalistes) i socialistes (defensem una societat més justa que redueixi les desigualtats).
Adaptades a la situació present es podrien resumir de la forma següent:
Com a catalanistes en el moment present hem de defensar que el poble de Catalunya pugui decidir el seu futur mitjançant una consulta legal i amb pregunta clara (no com la que volen imposar sense pacte). Sento dir, en contra del que es predica, que els models que es posen sobre la taula sigui Escòcia o Quebec, en cap cas han presentat una consulta del si o si sino que han esperat el moment oportú per pactar la forma de fer-la, la pregunta i el moment. Simplement això és el que reclamem en el nostre cas, ni més ni menys que el que han fet els altres casos que avui es posen de model. I la capacitat política dels dirigents que avui tenim es veurà en la seva capacitat d’aconseguir aquest objectiu, pactar una consulta. I la majoria dels socialistes, jo mateix, votaré per una sol.lució federal al problema que avui Catalunya té plantejat. El fet  que un 40% de la població mundial visqui sota sistemes federatius diu molt de la bondat del sistema que ha resultat bastant efectiu en la resolució de problemes. I afegeixo que és una sortida positiva (no sóc partidari dels trancaments que se sap com es creen però que no es controlen) que pot ajudar a crear una Europa federal de veritat on els estats deixin pas a les comunitats reals. Aquest ha estat i continua essent el meu objectiu final. I crec que aquestes idees estaven presents en la majoria dels que vàrem fundar el PSC. El nostre objectiu és una Europa federal i crear nous estats no va en aquesta direcció.

Com a socialistes defensàvem i hem de defensar mesures que ajudin a disminuir l’atur i les desigualtats.
Sabem que l’austeritat aplicada de forma indiscriminada tant a Europa, Espanya com a Catalunya provoca més atur i més desempar de la gent que està en risc d’exclusió social. Un exemple rellevant és la minva de diners dedicats a serveis bàsics. Especialment flagrant és la minva de pressupost per ensenyament, recerca i innovació, un dels capitals que ens pot ajudar en la sortida de la crisi. I també sabem que la política de la dreta no sol.luciona aquests problemes. Sabem també que la falta de solidaritat en els ajustos pressupuestaris han augmentat de forma alarmant la desigualtat. Espanya i Catalunya són els llocs de la Unió Europea on més han augmentat aquestes desigualtats (avui encara el diari diu que el 10% dels més rics ha augmentat el seus bens 7,5 vegades més que el 10 % dels  més pobre una dada esgarrifadora pels que creiem en la justícia social). Contra aquestes polítiques necessitem un PSC fort que faci sentir la seva veu i busqui els pactes convenients per donar el tomb necessari a aquestes polítiques.

I finalment ens declarem demòcrates i avui la democràcia corre certs perills que cal afrontar. La lluita decidida, sense concessions, contra la corrupció (que no és solament dels polítics sino un fenomen social de llarg abast). Cal promocionar una democràcia més directa, més participativa que comporta l’obertura dels partits a la participació dels ciutadans usant els recursos tecnològics que avui tenim a l’abast. Segurament que una llei que permeti amb unes condicions mínimes convocar referèndums sobre temes candents com es fa a les democràcies més avançades poddria ajudar a retornar el paper que la política ha de jugar.

I aquí voldria fer un parèntesis per dir que tot això sols es pot aconseguir amb un partit d’ampli espectre. Partits petits molt cohesionats ideològicament quasi mai han aconseguit canviar la societat en els països democràtics. Són les formacions d’ampli espectre però amb objectius clars les que aconsegueixen obrir camí. Em sorprèn que aquí i ara es digui que el PSC és inviable, sembla que un partit no pugui tenir corrents diferents. N’hi ha algun que no els tingui? Si miren amb ulls naifs l’espectre polític català potser veuran que en Duran Lleida és secretari general d’una formació a la qual pertany el president que diu liderar el procés sobiranista, que ERC està dividida entre els que volen fer una política més social i els que pretenen amagar els problemes socials amb l’argument que quan siguem independents tot estarà sol.lucionat. I què hauríem de dir d’Iniciativa en què conviuen sobiranistes i federalistes i potser alguns més sense aparents problemes? Sincerament no sé per què la premsa parla tant de la inviabilitat d’un projecte. Sóc dels que creu que cal refer el projecte des de les bases perquè si alguna cosa falla són les idees que clarifiquin, motivin i facin avançar el país cap els objectius que ens proposem. I en això, en les idees crec que en el PSC, però no sols en el PSC, no anem sobrats ni a Catalunya ni a Espanya.

Per tot això em declaro convençut que el projecte que vàrem ajudar a construir fa 35 anys continua vigent i cal fer els esforços necessaris per tal d’aconseguir redreçar el partit perquè estem segurs que Catalunya necessita un partit com el PSC. Ho hem de fer sense presses però sense pausa, amb determinació. Això, que no és poc, és el que ens cal, allò que qualsevol partit que vulgui transformar la societat hauria de fer de forma permanent, debatre i presentar a la societat un projecte engrescador amb objectius clars. Des del meu punt de vista, és un objectiu perfectament abastable sobretot si tots posem pel davant les idees i els objectius que la societat requereix a les ambicions personals.

Francesc Esteva  
Va ser:
Dirigent del PSC-Reagrupament (des de la seva fundació a la qual va participar)
Membre actiu del procés que va conduir a crear el PSC
Co-President de la mesa del Consell Nacional del PSC durant 4 anys.
Representant del PSC al comité federal del PSOE durant 4 anys.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada