-El debat ha estat un gran espectacle democràtic, amb
discursos apassionats, grans acords, grans dicrepàncies, i moltes preguntes per
part del públic assistent.
-Jáuregui ha fet una exhibició de talla política
considerable. Per a mi és incomprensible com pot haver-hi un debat obert sobre
qui ha de ser candidat socialista a la presidència del govern tenint a Jáuregui
en plena forma, liderant l’elaboració de continguts del seu partit tant en la
Conferència programática com en el tema federal. Els grans polítics a governar,
i les criatures a jugar amb la Playstation.
-De Jáuregui m’ha agradat tot, excepte que no ha fet referència
a Europa. En canvi, Coscubiela no ha confirmat les expectatives que tenia en
ell, però li perdono, perquè precisament ha acabat les seves paraules fent referència
a Europa, dient que si la crisi social que vivim no se soluciona a nivell europeu,
no se solucionarà. Malauradament, si en Coscu tregués totes les conseqüències d’aquesta
gran veritat acoseguiria sortir de l’empanada mental que ha mostrat en la resta
de la seva intervenció.
-Part d’aquesta empanada mental ha estat dir que 17
comunitats li semblaven excessives per a un model federal. Com si els Estats
Units amb 50 estats o precisament la UE amb 27 estats membre no fossin
estructures federals.
-En Coscu diu que no hi ha projecte federal creible si no s’accepta
el dret a decidir, quan la inmensa majoria d’estats federals no accepta el dret
a decidir (si aquest és el dret d’autodeterminació d’una part). No són projectes federals creïbles
els Estas Units, Alemanya i Suïssa? A Europa fora de Catalunya ningú
recolza el dret a l’autodeterminació de Catalunya, perquè una Europa unida
sense fronteres no es construeix a base de referèndums d’autodeterminació.
-Coscu ha dit que la realitat social sempre va per davant de
les lleis, i que tampoc no estava reconegut el dret de vaga ni el dret de vot
de les dones. Si el “dret a decidir“ de Catalunya és equiparable al dret de
vaga o al dret de vot de les dones, com és que a la resta d’Europa ningú el
recolza? S’han tornat tots uns fatxes?
-També ha dit que el primer pas per resoldre la situació política
catalana és que els ciutadans puguin pronunciar-se. Per què el primer pas?
Pronunciar-se sobre què? No és millor elaborar primer una proposta viable,
estructurada, que demostri tenir el suport d’una gran part de les forces
polítiques, i després votar?
-La proposta de Jáuregui és correcta: el dret a decidir com
a dret d’autodeterminació no és viable perquè ningú el reconeix
internacionalment (perquè Catalunya no és una colònia ni es vulneren els drets
humans). Ara bé, els catalans poden decidir democràticament tres vegades:
escollint els seus representants a un parlament que elabori una nova
constitució federal; votant junt amb la resta d’espanyols aquesta constitució;
i finalment votant l’estatut o constitució catalana que es derivi de la nova
constitució espanyola. O el dret a decidir es fa efectiu així (buscant sumar i
no dividir) o és inviable.
-Les preguntes de Manuel Cruz a Joan Coscubiela durant el
debat eren molt pertinents: per què el govern espanyol hauria de deixar fer una
consulta a Catalunya de la qual es desconeix la pregunta? Què votarà ICV si hi
ha consulta? Les rèpliques d’en Coscu, incomprensiblement irritat per les preguntes
(que farien molts votants, militants i amics d’ICV), han estat que quan el
govern espanyol s’hagi de pronunciar ja hi haurà pregunta (admetent implícitament
que quan ho demani el Parlament català no hi haurà pregunta, o sigui la decisió
del Parlament és pura gesticulació), i que si hi ha consulta ICV farà un referèndum
per decidir quina postura prendre, encara que després cada militant voti el que
vulgui al referèndum final. Em pregunto si no és portar massa lluny la democràcia
radical, i si llavors no és millor dissoldre el partit (no ho desitjo, em cau
bé Iniciativa).
Ni una bona democràcia és el radicalisme democràtic, ni el
radicalisme democràtic implica el dret a decidir, ni el dret a decidir passa
només per la consulta unilateral. La democràcia i un progrés social sostenible passen, com ha dit en Coscu al final, per una Europa unida sense
fronteres al voltant d’un projecte de prosperitat compartida. Ara bé, una bona
democràcia sí que implica la possibilitat de celebrar debats honestos i
espectaculars com el d’avui.
No hay comentarios:
Publicar un comentario