Sempre ens quedarà la BBC

Com que aquest serà el darrer post de 2012, seria un bon moment per fer balanç de l'any. Tots els anys tenen coses bones  i dolentes, tot depèn de quin sigui el punt de comparació, a nivell individual i col·lectiu. En aquest darrer, tot depèn de si ens posem catalans, espanyols, europeus o mundials. Realment, aquesta vegada el col·lectiu l'hem de fer tan gran com sigui possible, perquè si no, no hi ha manera. Millor que ens posem universals. Una vegada més, ha hagut de ser la BBC la que ens recordi on som. Ja va passar a l'any 2004, quan només els que teníem TV per satèl·lit i enteníem l'anglès vam saber a temps què estava passant, perquè els mitjans de comunicació espanyols van ser incapaços de dir qui havia perpetrat els atemptats de Madrid. Aquesta vegada, la BBC ha difós un documental exemplar, sobre com el que passa a Espanya enfonsa les seves arrels en el passat llunyà i proper, com les coses no són perquè si. El meu fragment preferit és quan un representant del govern valencià diu que les obres faraòniques de la seva comunitat autònoma seran algun dia reconegudes, en el llarg termini, com ho van ser... les piràmides dels faraons egipcis, els de veritat! A continuació es veuen imatges de Camps i Fabra inaugurant l'aeroport de Castelló amb un bisbe. L'ambaixador d'Espanya al Regne Unit, Federico Trillo ha protestat per la difusió d'aquest documental, afegint ridícul a la vergonya de ser on som. No tot el documental és perfecte (fins i tot la BBC ha renunciat  a les matemàtiques i compra que hi havia un milió i mig de persones a la mani de Barcelona), però a mi se m'han quedat ganes de substituir bona part de la TDT i posar-hi les millors cadenes públiques d'altres països degudament subtitolades. Bon any nou a tothom.