Democràcia ≠ Referèndum

Democràcia i referèndum no són sinònims. Si José Montilla volia dir això quan l'altre dia va recordar que Franco també celebrava referèndums, tenia tota la raó. Si el que va voler fer és comparar Franco i Artur Mas (cosa que dubto molt), es va equivocar totalment. No és el mateix una persona que està equivocada que un criminal. Encara que, en aquest cas, la persona que està equivocada caigui en dinàmiques profundament preocupants des del punt de vista democràtic, com quan contraposa la democràcia a les constitucions pactades i lliurement aprovades pel poble (incloent el de Catalunya) i els tribunals.
Sóc totalment favorable a una solució democràtica a l'encaix territorial de les realitats plurinacionals, el de Catalunya a Espanya i Europa, i el de totes les altres realitats nacionals que se solapen i coexisteixen a Europa. Això, si es donen certes condicions, pot voler dir l'ús d'un referèndum, amb molta prudència i responsabilitat (gràcies a les quals, per exemple, no és habitual convocar referèndums sobre la pena de mort o sobre el pagament d'impostos), i tenint molt en compte les conseqüències, perquè al projecte europeu el que menys li convé ara és una successió de referèndums dels territoris relativament més rics dels seus principals estats membre.
Ara bé, la democràcia va molt més enllà de la possibilitat de realitzar referèndums. La democràcia també inclou:
1) La llibertat de premsa i la pluralitat dels mitjans públics de comunicació.
2) La rendició de comptes, especialment en casos de finançament il·legal dels partits polítics i de corrupció dels representants polítics.
3) El respecte escrupolós a les normes i decisions de les autoritats electorals.
4) El respecte escrupolós de la legalitat democràtica i dels tribunals de justícia.
Es donen aquestes condicions a la Catalunya d'avui? Milloraran aquestes condicions si CiU revalida o millora la seva majoria al Parlament de Catalunya?
Quan l'èmfasi democràtic es posa només en l'instrument del referèndum, la democràcia esdevé purament plebiscitària i s'acosta perillosament al populisme demagògic, com destaca molt bé l'historiador expert en populismes i extremismes Xavier Casals.
Per això a mi no m'agrada el concepte de "dret a decidir", ara ja acceptat per quasi tothom donada la pressió ambiental. Tenim dret (millor dit, obligació) a co-decidir, a decidir entre tots. Europa no serà una suma de referèndums unilaterals convocats per "milhomes". Europa serà profundament, seriosament, democràtica i federal, o no serà. I si no és, aleshores sí, proliferararn els petits estats insolidaris, desapareixerà l'euro, tornaran lires, pessetes i pessetones i com diu avui Eugenio Scalfari referint-se al risc dels populismes italians, ens trobarem amb la "discesa del reddito reale a livelli ancora più bassi, disoccupazione endemica, mafie e lobby onnipotenti, democrazia puramente nominale. La scelta la farà il popolo sovrano e speriamo sia quella giusta".