domingo, 18 de noviembre de 2012

CiU i la corrupció

A Convergència i Unió no li cal cap descobriment addicional sobre fets relacionats amb la corrupció política i econòmica. No és que sigui irrellevant saber la veritat o no dels últims fets posats de manifest pel diari El Mundo. S’ha de saber la veritat. Però sense aquest darrer episodi hi ha una sèrie de coses que es poden afirmar, perquè són fets:

1) Unió i Convergència són dos partits afectats per casos gravíssims (en alguns casos demostrats i en altres en un estadi avançat de clarificació, ja sigui amb persones investigades o acusades) de corrupció i finançament il·legal: indult del govern del PP a un ex-dirigent d'Unió (partit que arrossega una llarga llista de casos) condemnat a pena de presó, indult concedit després d'escoltar la petició signada d'un grup de ciutadans encapçalats per Jordi Pujol; utilització del Palau de la Música com a intermediari de les comissions il·legals de Ferrovial a CDC; implicació de Prenafeta i Alavedra en el cas que també va implicar l'Alcalde de Santa Coloma, immediatament expulsat del PSC; implicació del Pujol fill en la trama de les ITV...
2) La convocatòria electoral avançada (2 anys!) es produeix immediatament després d’un estiu on s’havien conegut aspectes molt preocupants per a l’honorabilitat dels dirigents de CiU, com per exemple la certesa d’un jutge respecte al finançament il·legal de CDC i la implicació d’Oriol Pujol en la trama de les ITV (no sent la primera implicació de la família Pujol en un cas de corrupció).
3) Unió i Convergència sistemàticament es neguen a reconèixer l’existència o la importància dels casos que els afecten. En alguns casos, han arribat a homenatjar a persones acusades per casos de corrupció, com per exemple a  Lluis Prenafeta.
4) CiU no ha sortit en general electoralment perjudicada pels casos de corrupció. Els seus votants no els exigeixen res en especial en aquest sentit. Això afecta també a convergents sobrevinguts, o a persones que han signat manifestos “prestant-los el vot” en clau sobiranista.
5) Persones amb passat progressista com Ferran Mascarell o Xavier Rubert de Ventós no semblen especialment afectats per col·laborar amb una força política tan clarament tocada per la corrupció (com tampoc no semblen massa afectats per la supressió de l’impost de successions o per la deriva anti-democràtica dels mitjans públics de comunicació, per citar qüestions que haurien de preocupar a qualsevol persona amb una mínima sensibilitat progressista).
Tot i que en els anys 80 la denúncia d’irregularitats financeres va ser utilitzada per Jordi Pujol a favor seu dient que eren atacs contra Catalunya, l’ús de la mateixa estratègia algunes dècades després, en plena crisi econòmica, després de molts anys de CiU al govern i goteig permanent d'escàndols, no és clar que tingui el mateix resultat. L'estratègia però existeix: jo fa setmanes que no veig TV3, però ahir tornant del futbol amb els cascos posats vaig tornar a escoltar al Puyal, i no va poder evitar comparar els intents de la premsa i TV "de Madrid" de buscar "pegues" a les victòries del Barça amb la portada del diari El Mundo sobre els comptes dels dirigents de CiU a Liechstenstein! Alguns creuen que El Mundo donarà a CiU la majoria absoluta. Ho veurem el dia 25 a la nit. En qualsevol cas, si els de CiU han de ser els responsables polítics que ens guïin cap a una Catalunya independent, el nou país començarà molt avall en els rànkings de Transparency International. Hi ha països que neixen amb un anhel utòpic de fer una societat sense els vicis d’altres i només és amb el pas del temps que degeneren cap a quelcom força diferent (Israel?), però Catalunya s’hauria de desprendre de molt de greix abans de començar una vida independent sent creïble en aquest sentit.
(Tinc un debat on line amb un independentista força civilitzat aquí)

No hay comentarios:

Publicar un comentario