miércoles, 17 de octubre de 2012

La pista federal

Els mitjans de comunicació s’han fet ressò avui d’un manifest federalista que he signat i que em sento modestament orgullós d’haver contribuït a redactar i promoure.

M’agradaria destacar aquests dos paràgrafs:
“En sentim còmplices de les veus que, des d’altres territoris d’Espanya, expressen el seu disgust i impotència davant la imatge monolítica que des de Catalunya alguns projecten d’Espanya, una imatge tan injusta i irreal com la que des de la resta de l’estat  molts tenen de Catalunya. En aquest sentit, és del tot imprescindible que s’engegui un moviment federalista d’abast espanyol, que serveixi també per subratllar que són més les coses que ens uneixen que no pas les que ens separen”.
“Avui el principal risc no és que Catalunya (o Espanya) perdi sobirania sinó que anem enrere en termes de democratització, que els ciutadans de tota Europa perdin encara més sobirania davant els mercats i el capital. No la recuperarem si no ens esforcem per enderrocar les fronteres que queden entre els europeus, en comptes de crear-ne de noves”.
L’article d’avui a El Pais de Ramon Maiz (no vam quedar que no hi havia federalistes més enllà de l’Ebre?) també és molt clar: el federalisme no és una recepta tancada, però ofereix els valors i els ingredients per trobar solucions raonables als problemes de societats plurinacionals (com són la majoria de les societats que se solapen en el continent europeu, i que fan impossible i no desitjable la solució d’un estat-una nació).
El federalisme és escalable (es pot aplicar a escala europea), és a dir, és un projecte que es pot replicar en altres països europeus i entre països europeus. L’independentisme no és escalable (no té sentit pensar que cada entitat auto-considerada nacional es pugui independitzar mentre intentem crear una Europa més unida, integrada, federal i democràtica). La qual cosa prova que el federalisme és consistent amb valors universals. I l’ètica pública només es pot basar en valors universals.
El proper pas: crear un moviment i una campanya federalista a tota Espanya, aglutinant a totes les persones (moltes) que en les darreres setmanes han sortit de l’armari (o aquells a qui per fi s’ha donat veu o s’ha escoltat després de sortir de l’armari des de fa anys) i s’han declarat federalistes.
(El nou manifest ha estat tractat amb expectació i respecte per tots els mitjans de comunicació, i segur que és una fita en un debat civilitzat necessari on tothom es respecti. Tots? No! Un cert diari propietat des de fa moltes dècades d’una certa família aristocràtica, i que portava en el seu títol cert adjectiu fins ben entrada la democràcia, i que no va tenir una edició en català fins ben entrat el segle XXI, ha publicat una nota no signada d’urgència en la seva edició digital, on utilitzava tècniques de periodisme prou conegudes per titllar d’espanyolista el manifest. El respecte als altres no és una virtut que estigui a l’abast de tothom, però alguns potser haurien de recordar que sense la trajectòria professional i cívica d’alguns dels signants del manifest, com López Bulla, Vegara, Molas i tants altres –seria subjectiu que fés esment dels meus pares, que també signen el manifest-  potser avui Catalunya tindria menys llibertat i a l’escola, la universitat i les empreses es parlaria menys en català).

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada