sábado, 6 de octubre de 2012

Crisi econòmica, populisme i el futur de Catalunya

Excel·lent acte d'Avancem avui a Badalona, com sempre sense faristol i amb molta participació. Han parlat inicialment, a part d'un servidor, Pere Almeda, Emili Ferrando i Laia Bonet. Les meves paraules han intentat parlar de la interacció entre els tres conceptes dels quals parlava la convocatòria:
-Crisi econòmica. Estem davant d'una crisi enorme de deute, provocada en gran part per la ideologia dels mercats desregulats. Es produeix un combat polític per veure com es reparteixen els costos de la crisi i quin tipus de societat n'acaba resultant. És populista pensar que no caldrà austeritat per sortir de la crisi i que no hi ha d'haver cap retallada. Dit això, l'objectiu de l'esquerra ha de ser frenar l'augment de les desigualtats que ja s'està produint amb la crisi. Al s. XIX les principals diferències econòmiques eren les que tenien lloc en la majoria de països entre propietaris i treballadors. Avui les principals diferències són encara entre persones nascudes en uns països o en altres, i per això es produeixen grans corrents migratoris que redueixen la solidaritat internacional entre la classe treballadora que va possibilitar l'origen del moviment obrer al segle XIX.
-Populisme. Les tensions entre treballadors de diferents orígens són explotades per líders populistes i racistes per imposar les seves agendes i deixar els problemes reals sense resoldre. A Catalunya (i a Espanya) les efervescències nacionalistes també tenen un component populista. Populisme és allò que fan els populistes (Chávez, Kirschner, Bossi, Berlusconi, Laporta...), però també els polítics convencionals de vegades hi cauen. Un tret comú és l'aspiració dels populistes de buscar una relació directa entre grans líders i poble comú sense passar per intermediaris. Tot i això, és important jerarquitzar els populismes, no tots són iguals, i convé aïllar els més perillosos. Cal respectar i intentar entendre els votants que recolzen polítics populistes, però ser molt durs amb els polítics que practiquen el populisme més descarat.
-Futur de Catalunya. En aquesta qüestió convé respirar fondo i intentar dialogar, no deixar que les emocions ens impedeixin raonar i buscar l'entesa amb persones que a priori sembli que tinguin idees diferents. Només si som capaços d'entendre que no hi ha dues dimensions (nacional i social) guanyarem la batalla intel·lectual de les idees i podrem ser forts en aquestes qüestions. Les qüestions nacionals són socials, i un component de les qüestions socials és quina es la millor organització de les sobiranies que ens permet assolir una major justícia social.
S'ha produït un debat molt interessant amb participació de moltes persones. La segona vegada que he parlat, després d'aquestes intervencions, ha estat per intentar donar un missatge d'optimisme en dues direccions: per una banda, malgrat les dificultats, som portadores de les idees (socialdemocràcia i federalisme) que han donat més benestar, durant més temps, a més persones, en llocs concrets i amb pràctiques concretes que ens han de servir d'exemple; per altra banda, no és temps de donar-se de baixa de res, sinó de donar-se d'alta de coses noves (trencar carnets no ajuda a construir una cosa nova, i pot implicar llençar el nen petit amb l'aigua bruta de la banyera).
Ha tancat l'acte en Josep Duran, regidor de Badalona, que ens ha recordat que la nostra estelada era la que presidia l'acte (la bandera d'Europa).

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada