lunes, 22 de octubre de 2012

El dret a decidir d'Europa

El que està avui en joc no és si Catalunya o Espanya són sobiranes, sinó si el conjunt dels ciutadans d'Europa tenen dret a decidir conjuntament el seu futur.
L'abast de les polítiques públiques democràtiques ha de correspodre's amb l'abast dels mercats reals, en la mesura del possible. Donat que un govern mundial democràtic és avui per avui una utopia, com assenyala Dani Rodrik a La Paradoxa de la Globalització, el mínim a què es pot aspirar és a un govern democràtic, integrat, d'Europa. Això no impedeix exercir el principi de subsidiarietat, i que les diferents identitats nacionals europees, moltes de les quals se solapen en el territori, es vegin reconegudes.
Això no només és un desig voluntariós, sinó que per efecte de la crisi econòmica, és una necessitat urgent i imperativa. L'actual crisi financera i del deute, ha generat una crisi en la moneda única, que només es pot resoldre amb una Europa unida, integrada i democràtica.
La independència de nous estats membres a partir d'estats que avui formen part de la moneda única, només seria possible precisament si col-lapsés la moneda única i amb ella la Unió Europea, de la mateixa manera que es van crear nous estats petits amb la caiguda de la Unió Soviètica i l'Imperi Austro-Hongarès. Les solucions estatistes estan desfassades, fem una cosa molt més engrescadora i radical: creem una autèntica Europa democràtica i sense fronteres. Posats a fer coses utòpiques, fem-ne una que no només serveixi per mirar-se el melic, sinó que sigui una contribució a fer un món millor.
Aquesta és la lluita important, en la qual es juga el futur del benestar dels catalans, els espanyols i els europeus. Avui no hi ha solucions nacionals. És mentida, en el vocabulari de l'endogàmic món polític català, que l'agenda social i l'agenda nacional siguin la mateixa. Avui l'agenda social és l'agenda europea, la supressió de les fronteres, la creació d'una Europa federal i democràtica. I només en aquesta es podrà realitzar la plenitud plural de la nació catalana, sigui aquesta el que els catalans reals vulguin que sigui.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada