Estem al 2016 i Catalunya encara no és independent?

Ja a la primera dècada del segle present alguns dirigents d'ERC van començar a profetitzar que Catalunya seria independent a l'any 2014, coincidint amb el tercer centenari dels fets de 1714. Ja sabem que la manipulació descarada dels mites de la història és una de les constants de tots els nacionalismes, tant paradoxalment semblants tots ells. Després a partir de la sentència de l'Estatut de 2010 i de la caiguda del cavall camí d'Ítaca d'Artur Mas en 2012, alguns van creure que la profecia es faria realitat, i es van apuntar a una mobilització de masses sense precedents que volia cremar etapes. Van voler fer un referèndum proposat unilateralment per una part dels catalans, casualment i per a més escalforeta en un 2014 degudament inflamat, amb una pregunta única al món, on els independentistes haguessin pogut guanyar amb el 26% dels vots (les assemblees de la CUP tenen regles de votació de més qualitat). Allò no va acabar de portar-nos a la independència, però no importava, perquè la senyora Forcadell deia que era qüestió de mesos i que coincidint amb Sant Jordi de 2015, ens declararíem independents, perquè com ens va recordar fa poc Quico Homs, fer la independència ho podem fer entre nosaltres, no necessitem aliats ni interlocutors (els temes relatius a l'euro i la UE no seran mai un problema, perquè ens esperen amb els braços oberts, com tothom sap), tot i que algun suport més a part de la xenofòbica Lliga Nord italiana no ens aniria malament (és que ni els nacionalistes bascos ni els escocesos no ens recolzen, els desagraïts). Es veu que en 2015 tampoc no hem acabat de trobar el moment, encara que se'ns va dir que el 27S seria el vot de la nostra vida (suposo que tindrem un segon vot de la nostra vida, quan David Fernández i acompanyants deixin de fer el boca a boca o l'abraçada a abraçada). Tenim pressa, i hem passat moltes pantalles, però jo m'haig de renovar el passaport espanyol d'aquí uns dies i no hi ha encara finestreta per tramitar un passaport català, ni se l'espera. En fi, que per què no reconeix algú que tot plegat ha estat una gran farsa des del minut zero. Ja ho ha dit un dirigent de la CUP que el procés és un frau de proporcions galàctiques. És clar, ha hagut de tancar el compte de twitter, perquè com Quim Brugué, Marina Pibernat i tants altres també ha rebut les carícies de la revolució dels somriures, que presumeix de no ser violenta (encara que se saludi els violents no penedits com a "companys" o "independentistes combatius") i com la nova dreta populista europea i nordamericana (Trump, Le Pen, Farage, Finlandesos Autèntics, Nova Democràcia, Partit de la Llibertat... i tots aquests noms que s'assemblen tant a les marques blanques del procés) sempre van donant lliçons de democràcia als altres mentre intenten fer efectiva la seva estratègia d'apuntar als bócs expiatoris, siguin musulmans, mexicans, espanyols o senzillament diferents. El procés ha estat un frau no perquè no sigui legítim reclamar la independència, sinó perquè els seus dirigents no han treballat mai seriosament per fer-la possible, perquè bàsicament en l'Europa unida i en la zona euro del segle XXI, és quasi impossible, i explicar això a l'electorat és molt difícil. O és que és treballar seriosament per a res intentar enviar a les Corts espanyoles "estadistes" del nivell de Quico Homs, Gabriel Rufián, Jordi del Río o el jutge Vidal? És fàcil ficar-li la culpa a Artur Mas de tot plegat, o encara més hipòcritament a la CUP. No, en una democràcia les culpes estan molt repartides, i si hem caigut tan baix (la vaga de fam convocada avui per membres de l'ANC no és una innocentada) i hem perdut tot sentit del ridícul, la culpa principal és la de tots aquells i aquelles que tenint altaveus i podent fer sentir la seva veu, s'han posat al servei d'un procés que fa aigües per tot arreu i li han donat credibilitat. Els més lúcids ja reconeixen que hauran d'esperar una generació, però sóc molt escèptic que en una generació es pugui fer gran cosa (ni la independència, ni ressuscitar un autogovern mínimament solvent), donat el desprestigi sembrat pels sectors independentistes de l'actual generació dirigent.