Un partit de la dreta tradicional, amb l’excusa del perill en què es troba la pàtria, ha decidit donar una empenta a forces fins ara marginals, i permetre que personatges sense cap pretensió de consens (com ha explicat Soledad Gallego) passin a ocupar càrrecs tan importants com la presidència de Parlaments autonòmics. No, no em refereixo a Convergència i els sectors més radicals de l’independentisme, sinó al que està fent el PP amb VOX. No és l’únic paral·lelisme, ni tampoc tot són semblances. Però el que està passant a Espanya de nou no està sent impediment perquè persones amb passat progressista facin la vista grossa. El que no està passant de moment és que algú digui que el “procés espanyol” és progressista, i que els qui ens hi oposem som de dretes, cosa que encara passa en alguns àmbits amb el procés català.
En un vídeo recent, la directora del diari El País (al qual estic subscrit), Pepa Bueno, es queixava que VOX anomeni entre altres coses “rata comunista” a Pedro Sánchez. Té tota la raó, s’han de denunciar els missatges d’odi de VOX. I en general el seu diari fa una bona feina de denúncia del perill que suposa la ultradreta.
Però també és de lamentar que, suposo que per falta de recursos, algun dia els filtres fallin, i els mitjans de qualitat com El País (dels quals s’espera que facin de filtre, que per això paguem), basats en un model de suscripció, blanquegin sense obstacles (com a les xarxes socials, basades en un model publicitari que busca maximitzar les baixes passions) els arguments de figures ultres, com va pasar el dia 25 de juny amb el suposat “humorista” que havia associat el PSC a una esvàstica i que s’havia passat mesos dient “Puta Espanya” a la nostra televisió pública. No em queixo de l’aparició del personatge al diari, em queixo del tractament amistós i en to simpàtic que se li va donar. Entrevistaria amb aquest to El País a un membre dels “Oath Keepers” de Donald Trump? Pere Rusiñol fa uns mesos explicava perfectament el debat que hauríem de tenir sobre aquesta qüestió del suposat humor polític a la televisió pública (llàstima que l’entrevista no l’hagués feta en Pere).
Alguns dels arguments d’aquest personatge no tenen desperdici. Com que el PSC és de dretes en “l’eix nacional”. Si es pot ser de dretes o d’esquerres en l’anomenat “eix nacional”, per què necessitem un altre eix que no sigui el de Dreta i Esquerra? A mi ja em sembla bé, perquè això dels dos eixos, a mi que encara estic una mica influit pel materialisme històric, sempre m’ha semblat una excusa de cervells mandrosos. Ara, dir que oposar-se a l’ultranacionalisme, o ser federalista, és de dretes, doncs francament no ho veig.
Qui exerceix el lideratge intel·lectual del Procés en aquesta fase de declivi? Els “humoristes” de TV3? La secció d’esports? On estan amagats tots els intel·lectuals que li van fer costat en els moments àlgids? De tant en tant hi ha algun discurset historicista, com el del nou Alcalde de Girona, Lluc Salellas, el dia que va prendre possessió, on va traçar una línea progressista en la història de Catalunya, que anava des del POUM fins al Procés de Mas i Puigdemont. Si George Orwell aixequés el cap… Però poca cosa més.
No hay comentarios:
Publicar un comentario