Salvador Illa va dir en una recent entrevista que el PSC no havia plantejat suficient batalla intel·lectual a l’inici del procés independentista. Crec que té raó, i que l’autocrítica cal fer-la extensiva a sectors més amplis de la societat catalana, i estendre-la fins als temps presents: la societat catalana mostra símptomes de tenir les defenses molt baixes no només per protegir-se contra la demagògia i els projectes fantasiosos per distreure el personal, sinó per protegir-se de virus que poden ser letals, com el del trumpisme nostrat.
La deriva trumpista de part (la que marca l’agenda) del sector dirigent de l’independentisme català, ja no la posa en dubte ningú, especialment des que a Puigdemont li ha donat la benvinguda al club un dels principals aliats de Donald Trump, el britànic brexiter Nigel Farage. Les baixes defenses de la societat catalana davant d’aquestes derives, euroescèptiques i il·liberals, les posen de manifest dues recents decisions d’elegir al capdavant d’institucions rellevants a persones amb trajectòries perfectament conegudes i inquietants.
És conegut que la persona que ha reelegit el FC Barcelona com a president va acabar el seu anterior mandat no només amb la tresoreria de la institució buida, sinó amb les seves butxaques plenes per negocis amb Uzbekistan, i amb una carrera política en marxa al Parlament de Catalunya i a l’Ajuntament de Barcelona. Després va tenir temps d’arruinar un altre club de futbol, el Reus Esportiu, i de divulgar la seva merescuda fama de playboy amb algun episodi masclista, fins el dia matex de les eleccions. Això no ha impedit que el mateix diari que va destapar els seus negocis i aventures a Uzbekistan, hagi permès a la seva secció local d’esports celebrar la reelecció amb una ensabonada de les que fan època. Una societat amb les defenses ètiques reforçades no ho hauria permès.
Quelcom semblant es pot dir de l’elecció de la nova presidenta del Parlament de Catalunya, una persona a punt d’anar a judici per greus irregularitats econòmiques i administratives en l’exercici d’un càrrec anterior, que ha proferit comentaris supremacistes en el passat, i que té com a principal actiu ser una aliada de Quim Torra, la persona que va provocar un escàndol quan va ser elegit president de la Generalitat pel seu passat de comentaris racistes. Però si l’elecció de Torra va ser un escàndol, la de Borràs ha passat ja amb un aire de major resignació, encara que també amb el suport de forces suposadament progressistes i habituades a fer grans escarafalls contra la corrupció, com ERC i la CUP. El procés s’ha convertit en una màquina de fer molt efectiva una frase que he llegit a Jordi Amat, “la humiliació de classe sense remordiments de consciència”. Es tracta d’empassar-s’ho tot per continuar amb l’abandó de la mitja Catalunya més vulnerable, amb l’excusa d’una suposada llibertat nacional (que cada cop se sap menys què és i que no arriba mai).
És imprescindible reforçar les defenses contra el virus del trumpisme nostrat. No hi ha panacees ni receptes senzilles. Si Illa no aconsegueix ser president aquesta vegada, cal donar tot el suport al seu reforçat grup parlamentari i a la seva alternativa, perquè aquesta es consolidi i pugui ser aviat una realitat de govern. Mentrestant, una bona guia és imitar el millor i allò imitable del que ha funcionat en altres indrets, com per exemple el Partit Demòcrata dels Estats Units per derrotar el trumpisme original. Han fet servir els millors "spin doctors" i la millor gestió possible de l’agenda política i el curt termini, però també han reforçat la inversió en think tanks, el compromís militant, el fer xarxa i desenvolupar idees, el partit tradicional i el partit nou. Han fet molt per respondre a les legítimes demandes i per desactivar i desacreditar l’oferta trumpista. I tot i així també als Estats Units l’amenaça segueix ben viva. Aquí hem de donar resposta als reptes econòmics i socials d’impulsar la transformació productiva sense deixar ningú enrera, i de fer-ho en una democràcia multinivell, en co-governança federal des dels ajuntaments fins a la Unió Europea. I hem de donar la cara políticament i intel·lectualment, contra projectes que ja han demostrat no només el seu fracàs, sinó el seu cost social i econòmic. Hem de reforçar les defenses, perquè som vulnerables al virus.
No hay comentarios:
Publicar un comentario