"Això és de primer de convergent"

Un cop una cosa esdevé normal, deixem de veure-ho com quelcom equivocat. Això ens diu Anne Applebaum en una magnífic article recent a The Atlantic sobre com pot ser que persones amb una trajectòria impecable acabin recolzant moviments que en el fons i en la forma atenten contra principis que s'havien defensat amb convicció anteriorment. L'escriptora ho acaba aplicant al cas dels Estats Units avui, però també posa exemples d'altres èpoques i societats.
Els missatges llençats pels màxims dirigents de l'independentisme català durant la pandèmia, acusant de les morts a "Madrid" per treure's de sobre la rendició de comptes sobre la seva propia gestió, entren de ple en aquesta categoria de fenòmens, que deixen d'escandalitzar a molts perquè formen part de la normalitat.
Els motius que dóna Applebaum sobre com pot ser que moltes persones ho acabin no només acceptant, sinó afengint-se al discurs, tenen a veure amb les auto-justificacions (algunes menys indignes que d'altres) que persones intel·ligents es donen a si mateixes per recolzar líders que en altres èpoques no defensarien: "podem aprofitar el moment per fer grans coses"; "hem de ser-hi per protegir el país de les pitjors temptacions dels nostres líders"; "jo, personalment, me'n puc beneficiar"; "haig de seguir a prop del poder"; "si els líders fan disbarats, per què no els puc fer jo?"; "els meus poden estar equivocats, però els altres encara són pitjors"; "tinc por de parlar clar". És possible que aquesta taxonomia no esgoti la llista d'auto-justificacions, i que ens alguns casos es combinin.
No falten mai les plataformes perquè persones amb certa reputació puguin afegir-se al barco, encara que aquest hagi naufragat diverses vegades. Quan en un grup de WhatsApp vam comentar la recent creació d'una comissió d'experts (majoritàriament independentistes i poc representatius de la diversitat de Catalunya, per dir-ho suaument) per part de l'agonitzant govern de la Generalitat, un amic meu va comentar amb encert que això era de "primer de convergent". A una llista inicial d'experts pretenen afegir-ne més fins arribar a 400 (ja veurem si tindran temps, o els afegiran directament als mítings electorals), així garanteixen que la comissió d'experts no tindrà un mandat clar ni podrà retre comptes de la seva actuació, com no ho van fer anteriorment ni el CAREC, ni la Comissió de Transició Nacional, ni la Comissió del Referèndum, ni altres operacions semblants de primer de convergent. Es tracta de crear vehicles per anar facilitant l'adhesió, mentre els problemes s'acumulen i les institucions van perdent el seu prestigi. Si és dubtós que la comissió d'experts de Macron (allò sí que són experts) pugui tenir alguna incidència en la vida real de la societat francesa, aquí el nostre mecanisme de fireta encara convida més a l'escepticisme. En tot cas, el grup incial denota una capacitat minvant per atreure antics exponents de l'esquerra i personalitats de prestigi internacional, que eren capítols ineludibles del temari de "primer de convergent".