sábado, 4 de abril de 2020

Sobre la necessitat imperiosa de desacreditar el federalisme

En una piulada del 14 de Març de 2020, Carles Puigdemont va penjar un tuit que començava dient "Són els del virus para todos, la seva concepció del federalisme. Antes infectada que rota". No cal dir que aquesta reacció va tenir una gran acollinda entre la seva parròquia, sempre amb fam de comentaris amb to de brometa que confirmin els seus prejudicis, barrejant conceptes de la transició, del franquisme i del que faci falta per erosionar forces democràtiques al final de la segona dècada del segle XXI.
És part d'una malaurada campanya de "fake news" i odi, que els més ingenus haurien pensat que en moments d'emergència vital passaria a un segon pla. Insinuar que la forta afectació de la pandèmia del COVID-19 a Catalunya ens l'envien de fora amb una motivació política (això és el que vol dir en el fons l'expressió "virus para todos") forma part de la secular tradició de buscar bócs expiatoris quan hi ha grans desgràcies humanes. Emma Riverola ha escrit un excel·lent breu article sobre com aquesta tradició ha arribat fins als nostres dies.
En aquest cas, el lamentable comentari del senyor Puigdemont ve acompanyat d'una contribució més al permanent intent de desacreditar el federalisme espanyol, i el federalisme en general, per part d'alguns sectors de l'independentisme. Aquesta campanya permanent habitualment gira al voltant de la idea que "no hi ha federalistes més enllà de l'Ebre". Com que això costa poc de demostrar que és fals, quan se'ls mostren federalistes més enllà de l'Ebre (aproximadament, n'hi ha en la mateixa proporció que més ençà, alguns d'ells sota la forma de ser-ho sense saber-ho), aleshores la resposta habitual és que no són autèntics federalistes o que el seu federalisme és d'una modalitat nociva. S'erigeixen en jutges del que és un bon federalisme, com si els dirigents independentistes no fossin un dels grups polítics que més ha contribuit a dificultar l'avenç del federalisme en els últims temps. Especialment trista és la contribució d'alguns o ja quasi només algun ex-conseller socialista amb una molt bona opinió sobre si mateix a aquesta campanya.
Tant la recerca de bócs expiatoris com la denigració del federalisme espanyol formen part d'una campanya coherent d'hispanofòbia supremacista: "si no hi ha federalisme, no serà per nosaltres, que som tan collonuts". En el fons, és una forma de reconèixer el prestigi Intel·lectual del federalisme. Eviten enfrontar-s'hi de cara, eviten reconèixer que odien el federalisme (el seu principal enemic; amb el nacionalisme espanyol s'hi senten còmodes), i prefereixen desacreditar-lo recomfortant a la vegada els seus estesos i tristos prejudicis.
El tuit de Puigdemont i la campanya per carregar els morts (també els centenars a les residències d'avis, la propietat si no la regulació de les quals és competència exclusiva de la Generalitat) en els altres, és part d'una estratègia per mantenir políticament viva una agenda política en moments en què aquesta és quasi totalment irrellevant en la pràctica dels fets. Si la majoria de l'electorat tindrà el mateix grau d'insensibilitat respecte a una tragèdia que està passant davant nostre, ja ho veurem.
El tuit és un exemple de com les tradicions ancestrals (com buscar bócs expiatoris falsos) poden impedir lluitar racionalment contra una emergència on hi ha vides en joc. Prendre's la lluita conjunta de la humanitat contra la pandèmia com a part d'un joc per mantenir la vigència d'eslògans etnicistes arcaics, posant obstacles a permetre l'ajuda de l'exèrcit, per exemple, és semblant als obstacles que alguns dirigents de països que crèiem endarrerits posen de vegades per lluitar contra altres pandèmies.
Seguirem dempeus, mentre la pandèmia ens ho permeti, denunciant el fanatisme atàvic. Reforçar el federalisme és reforçar la democràcia, una democràcia multi-nivell per desenvolupar estructures de govern d'alta capacitat, el contrari del que han fet els dirigents independentistes amb el govern de la Generalitat (tret d'honroses excepcions).

1 comentario:

  1. Ramón Sámchez Ramón4 de abril de 2020, 3:35

    He leído tu artículo que, como puedes suponer, suscribo. Aunque mi lectura del sabido "no hi ha federalistes més enllà de l'Ebre" siempre me ha parecido que ocultaba un ataque no contra los de más allá del Ebro, sino contra los que somos sus adversarios más directos a esta parte del Ebro, los federalistas catalanes. Si el federalismo fuera percibido por los catalanes no como una manera de firmar una paz provisional al conflicto, sino como una opción mejor, más conveniente y con futuro para Cataluña, su mayoría electoral peligraría. Para empezar su base electoral en las actuales instituciones, y si pierden el poder en al Gene, les puede costar mucho volver y será imposible con el actual discurso.

    Desde que oí la frase me sentí aludido. Quieren descalificarnos, viene a decir que nuestro federalismo no es una opción realmente moderna, en el sentido de la historia y del progreso de una gobernanza acorde con la prevalencia de los derechos humans, superadora del nacionalismo decimonónico asesino, sino un trama lingüística que oculta una vez más el dominio castellano, de Madrid.

    ResponderEliminar