miércoles, 15 de noviembre de 2017
Des-pujolitzar Catalunya
Agraeixo a Lluis Bassets que hagi divulgat en aquest article i en aquest altre el concepte d'independentisme com a "fase superior del pujolisme" que vaig proposar primer en aquest blog i que després va recollir el magazine on-line L'Hora reproduint l'article. Bassets ha aprofundit millor en la continuïtat entre molts aspectes del pujolisme i molts aspectes del processisme. Els que creiem que el procés independentista ha estat un desastre per Catalunya (sembla que cada vegada som més) n'hem de deduïr per força que només un profund procés de des-pujolització permetrà a Catalunya recuperar-se econòmicament, culturalment i políticament. No serà fàcil, perquè s'ha generat una profunda desconfiança fora de Catalunya, a la resta d'Espanya i a la resta d'Europa, sobre qualsevol cosa que surti de la "polity" catalana. Per tant serà fonamental recuperar el prestigi i la confiança dels nostres possibles partners, perquè sense partners no es va enlloc en el món d'avui. Catalunya haurà de tornar a demostrar que pot construir institucions amb caràcter universal i no particularista, haurà de tornar a demostrar que la seva cultura i la seva llengua són integradores i són un bé col·ectiu per a tota Espanya i tota Europa. Espadaler i Duran-Lleida hauran d'ajudar a Jiménez Villarejo i per a fer-ho entre altres coses li hauran de donar la raó d'haver denunciat la corrupció a Catalunya. Molts sectors cristians (jo no en sóc, però Villarejo, Espadaler i Duran sí) són perfectament conscients que Catalunya ha donat massa pes a Montserrat i el seu sentimentalisme i massa poc, per entendre'ns, a Esade. Molta gent està veient que sense l'estat de dret, sense la legalitat democràtica i sense integrar-nos a Europa Catalunya, la seva cultura i la seva llengua no seran res. Em temo que alguns poden estar temptats de reconvertir l'autocrítica del sobiranisme en un retorn al "peix al cove" i "la puta i la Ramoneta". Per això jo crec que és important donar la batalla per un tipus concret de tercera via. De fet, durant molts anys el pujolisme també va ser una tercera via. Però era una via feta de pactes ocults i de transaccions privades, com la que va tenir lloc entre Mas i Zapatero per raspallar l'Estatut. No: és necessària una tercera via federal, feta de pesos i contrapesos, de lleis i normes clares universals i transparents, fruit d'un gran acord. Crec que Espadaler i Duran ho han entès, i espero que l'electorat els segueixi massivament per recolzar la candidatura que encapçala Miquel Iceta i que tanca, amb un missatge històric contundent, Carlos Jiménez Villarejo, el fiscal que no va poder arribar fins el fons en el cas Banca Catalana.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario