L'Abacus i com explicar als nostres pares el que passa a Catalunya

Estimada mare i estimat pare,

us escric perquè darrerament m'heu estat fent arribar (a mi i als meus germans) en alguns casos la vostra vergonya, i en altres els vostres temors, sobre el que succeeix a Catalunya. Com que vosaltres ens veu llegar els mots i el catalanisme (en temps molt més difícils que els actuals), i em vau portar a la plaça de Sant Jaume quan va arribar el president Tarradellas, em sap molt greu que no pugui respondre satisfactòriament i ajudar-vos a calmar aquests sentiments com us mereixeu, tant vosaltres com totes les persones de la vostra generació que van fer possible la democràcia i l'auto-govern. Penso no només penso en vosaltres, sinó també en tots aquells milers de pares i mares que van venir d'altres terres d'Espanya i que també estaven aquella tarda a la Plaça de Sant Jaume i en tantes altres manifestacions. He pensat en vosaltres (com estar a l'alçada del vostre llegat i el de la vostra generació) quan he estat pensant com respondre a la negativa de la Cooperativa Abacus a una petició meva perquè retirin "samarretes del sí" de les seves botigues. Reprodueixo al final del post el que els he contestat, perquè crec que és important trobar els mots adequats, i vosaltres de mots (encara que sigueu matemàtics o precisament per això) en sabeu molt. Primer vaig pensar que el problema era com explicar aquestes coses als nens (jo a la meva filla i neta vostra) que ens acompanyen aquests dies a les botigues Abacus a comprar llibres de text o material escolar. Però el problema no és explicar això als nens, que al cap i a la fi encara no saben molt bé d'on venen les polèmiques actuals, i que a més són educats a l'escola i a les xarxes mateixes en la solució col·lectiva dels problemes, el respecte als altres i tot allò que la majoria que governa avui a Catalunya ha oblidat. No em preocupa gaire en aquest sentit la generació dels vostres nets, al contrari, hi tinc posades grans esperances, perquè ells sí que sabran treure tot el profit de la nostra pertinença a Europa, un altre llegat de la vostra generació que la meva no està sabent aprofitar. Em preocupa com explicar-vos el que està passant a vosaltres, els nostres pares, que vau fer possibles les institucions que avui tenim, la nostra llibertat. I de moment em quedo sense paraules, excepte les que puc abocar en aquest blog i en les meves campanyes testimonials contra aquells que diuen parlar en nom de la pluralitat. Heu llegit a George Orwell i Viktor Klemperer i els seus llibres i escrits sobre la manipulació del llenguatge? Quan se'ns ven la vulneració de l'estat de dret com a democràcia, o les campanyes d'adoctrinament com a pluralisme, o el nacionalisme més vulgar com a civisme, no estem caient en un problema de la mateixa naturalesa, si bé per sort i almenys de moment no del mateix grau, que el que aquests grans autors van denunciar?
Bé, perdoneu que us distregui de les vostres preocupacions, però si teniu un moment us agraïré que em digueu si creieu que vaig ben encaminat en la recerca dels mots adequats.
Us estimo molt,

Francesc

Benvolguda Muntsa,

moltes gràcies per respondre amablement a la meva preocupació sobre l'exposició i venda de "samarretes del sí" a les botigues d'Abacus. L’argument de la carta (corregeix-me sisplau si el resum és equivocat) és que aquesta campanya és una manifestació més del compromís de la cooperativa amb la pluralitat de Catalunya. Aquest compromís, diu la carta, s’ha manifestat en el passat amb la presentació de llibres d’autors com Miquel Iceta o Ferran Requejo, o la participació en campanyes com el Correllengua.

El to amable de la vostra resposta contrasta amb el to aspre que està adquirint la campanya que ajudeu a impulsar, to aspre i en alguns casos manifestament intolerant que es manifesta des de les xarxes socials fins a les rodes de premsa d’algun responsable armat i uniformat, passant pel trist espectacle del que hem vist al Parlament de Catalunya els darrers dies.

Crec que és d’agraïr aquest to, i val la pena aprofitar qualsevol escletxa de diàleg constructiu, que farà molta falta a Catalunya. En primer lloc, val la pena aprofitar aquesta escletxa per manifestar que l’argument de la carta no se sosté, tot i que és molt interessant i útil que s’utilitzi l’estàndard de la pluralitat. Efectivament, és un objectiu molt desitjable. Però que es contradiu obertament amb una campanya, la del sí, que no és una campanya plural, sinó la campanya d’una part de la societat catalana, que utilitza de forma partidista totes les institucions col·lectives al seu abast per imposar la seva voluntat a la majoria, que genera una enorme divisió social, i que ignora o menysprea els sentiments de com a mínim la meitat de la societat catalana (i en moltes àrees on Abacus té botigues, clarament més de la meitat) com reflecteixen totes les enquestes i resultats electorals. Presentacions d’un llibre fetes durant un parell d’hores en una botiga, o campanyes que generen un gran consens social, no es poden comparar amb la utilització de l’espai de totes les botigues de la cooperativa, durant setmanes, per una opció política, respectable, però que realitza al meu entendre un ús abusiu de l’espai que hauria de ser de tothom, especialment de tots els clients, cooperativistes i treballadors de l’organització. Igual que a ningú se li ocorriria fer servir una botiga d’Abacus (o una oficina de la Caixa, o les escoles de Catalunya) per fer campanya electoral, és insòlit que es facin servir les botigues per fer campanya d’una de les opcions d’un referèndum que a més l’ha convocat una de les parts al marge de l’estat de dret, pretenent imposar la pregunta, la data i les condicions al seu gust.

La carta manifesta la seva posició contrària a qualsevol boicot. Comparteixo aquesta posició. Jo no tinc voluntat ni capacitat d’impulsar cap boicot, com sí que estan fent alguns responsables de la campanya que promou Abacus amb un diari en concret (exemple aquest diari de la pluralitat que efectivament fins ara hi ha hagut a Catalunya) per haver exercit el seu dret a la llibertat d’informació. Sí que crec que és útil que els socis i sòcies i les persones interessades coneguin els arguments d’Abacus per poder prendre lliurement les seves decisions, i per això comparteixo aquesta correspondència en el meu blog.

També se’m diu que els òrgans d’Abacus han validat la venda d’aquestes samarretes i que Abacus seguirà col·laborant amb els seus socis per mostrar la seva pluralitat. Com que estic realment molt interessat amb com es prenen determinades decisions en organitzacions del sector no lucratiu, prego als responsables d’Abacus que m’informin de quin òrgan, en quina data i recollit en quina acta s’ha aprovat col·laborar en aquesta campanya. I també que m’informin si com a soci tinc dret a proposar campanyes (i a qui m’haig d’adreçar) que facin un mateix ús de l’espai i el temps que ha fet aquesta campanya per oferir punts de vista diferents sobre la problemàtica de referència. Això, com alguns voldrien, no és fer campanya pel "no", sinó mostrar a la ciutadania que hi ha altres formes de resoldre els problemes institucionals que no passen per la supressió del diàleg, i que sí que passen per l’autèntica pluralitat, el respecte i l’estat de dret.

Atentament,

Francesc Trillas
PS: després d'escriure aquesta carta he vist que l'entrenador del FC Barcelona, Ernesto Valverde, ha dit en roda de premsa que el Barça és un club plural on hi ha gent que pensa de diverses maneres, i que per això ell preferia no expressar la seva opinió personal respecte a la situació política que es viu a Catalunya. Tot un exemple, al meu parer, de bon comportament per part d'un responsable d'una entitat del sector no lucratiu.