La urgència d'un contracte social federal

El proper dissabte 1 de juliol se celebrarà a Barcelona la II Escola d’Estiu conjunta de Federalistes d’Esquerres i Economistes Davant la Crisi, sota el títol genèric de “Per un contracte social federal”. Alguns dels principals especialistes en qüestions que afecten el nostre futur econòmic i social es reuniran en tot un conjunt de taules rodones, amb debats oberts en alguns casos iniciats per una fila zero amb els dirigents sindicals i de l’esquerra política catalana, entre ells Miquel Iceta i Lluís Rabell. Ho hem dit moltes vegades i no ens cansarem de dir-ho mentre la idea zombi (així anomena Krugman a les idees acabades que es resisteixen a morir del tot) de la sobirania nacional ens segueixi rondant: l’estat-nació està obsolet i cal cercar (millor dit, aprofundir, millorar, fer evolucionar, perquè no es pot cercar quelcom que ja s’ha trobat, el federalisme) alternatives. Parlarem de les propostes igualitaristes que necessita el món d’avui, des de l’assegurament de les pensions fins a les propostes de renda bàsica i la promoció de l’economia social en la globalització. També parlarem, en el context de la necessitat d’un contracte social solidari, del finançament territorial i de fiscalitat, amb dos dels principals experts, el catedràtic Antoni Zabalza i el Conseller de Finances del País Valencià, Vicent Soler. És molt important sentir la veu del federalisme valencià en el moment actual. És molt difícil pensar en els grans problemes que té plantejats la humanitat i creure que l’estat-nació o la idea de sobirania nacional els pot solucionar. El contracte social del present i el futur estarà basat en el federalisme internacional o no serà possible, com argumenta l’economista francès Thomas Piketty a la quarta part del seu famós llibre “El Capital del Segle XXI”. Cansa haver d’argumentar encara que els nostres grans problemes d’ara i de les properes dècades són el canvi climàtic i la creixent concentració de la renda i la riquesa a nivell internacional. Fa pena veure persones que venen de l’esquerra aplaudir personatges, com un entrenador d’un equip pagat per les grans fortunes del golf pèrsic, que representen la quintessència de la concentració creixent de la riquesa organitzada a nivell internacional. Però no és només el canvi climàtic i la desigualtat de la renda i la riquesa, també els reptes de la democràcia i els grans canvis que està vivint el món del treball requereixen una perspectiva que depassi per sempre l’òptica limitada de l’estat nació. Per això és urgent un nou contracte social federal, un contracte social d’una democràcia multi-nivell, amb la prioritat els propers anys d’una Europa unida i solidària, que respongui de veritat a les necessitats de les classes populars i treballadores. Serà una Escola d’Estiu important.  Ja va sent hora que algú arranqui a Catalunya l’escenari de cartró-pedra que ens impedeix enfrontar-nos de cara amb els problemes reals de la societat.